Ciutat de Carcassona

La Ciutat de Carcassona es un ensems arquitectural medieval que se tròba en Occitània dins la vila de Carcassona. Es situada sus la riba dreita del riu d'Aude, al sud-èst de la vila actuala. Aquela ciutat medievala fortificada, que sas originas remontan al periòde gallo-roman, deu sa renomenada a sa dobla encencha de barris, qu'atenh aperaquí 3 km de desvolopament e compòrta cinquanta doas torres, e que domina d'un biais espectaclós la val d'Aude. La ciutat compren tanben un castèl (lo castèl comtal) e una basilica (la basilica de Sant Nazari).

Salvada de la destruccion puèi restaurada al sègle XIX d'un biais de còps controversiat, jos la direccion de Eugène Viollet-le-Duc, la ciutat de Carcassona es dempuèi 1997 classada al Patrimòni Mondial de l'UNESCO. Lo castèl comtal, las fortificacions, e las torres apertenon a l'Estat e son administradas pels monuments istorics franceses, mentre que la rèsta de la ciutat aperten al domeni municipal.

Situacion geografica

que mòstra l'emplaçament de la ciutat]] La ciutat de Carcassona es situada en riba dreita d'Aude en susplomb de la vila de Carcassona situada a l'oèst. Se trapa entre la Montanha Negra e los Pirenèus sus l'ais de comunicacion anant de la mar Mediterranèa a l'ocean Atlantic. La preséncia de doas montanhas forma lo corredor carcassonés sovent citat quand los climatològs parlan de la tramontana. Aquel emplaçament es doncas un luòc estrategic d'Occitània que permet de susvelhar aquel ais de comunication màger : al Nòrd cap a la Montanha Negra, al Sud cap a las Corbièras, a l'Oèst cap a la plana de Lauragués e a l'Èst la plana viticòla cap a la Mediterranèa.

La ciutat es bastida al cap d'un pichon plan constituit pel cavament del riu d'Aude a aperaquí 150 m d'altitud en dessús de la vila bassa. La primièra encencha bastida pels Visigòts seguís las depressions del terren. Aquel plan se destaca del massís de las Corbièras sus la comuna de Palaja a 260 m d'altitud, passa dins la ciutat a 148 m e s'acaba dins Aude a 100 m. Del costat Oèst, lo pendís es pro fòrt porgissent un accès malaisit a d'assalidors eventuals. A l'èst, lo pendís es pus doç e permet un accès aisit de merças mas tanben dels atacaires. Pasmens, los pus importants mecanismes de defensa se trapan d'aqueste costat de la ciutat.

2500 ans d'istòria

La ciutat foguèt successivament un sit protoistoric, una ciutat galloromana, una plaça fòrta visigòta, un comtat, puèi un vescomtat, e fin finala una senescalciá reiala. Caduna d'aquestas etapas, entre lo periòde roman e la fin de l'Edat Mejana, daissèt de testimònis dins las divèrsas construccions.

Dels Galloromans als Visigòts

De rèstas d'un oppidum fortificat, oppidum Carcaso pròche l'emplaçament actual de la ciutat, foguèron mes al jorn per de cavament arqueologics. Aquel luòc ja èra un important caireforc comercial coma o mòstran las rèstas de ceramicas d'estil campanian e d'anfòras. Cap al sègle III ab. JC., los Volques Tectosages prenon possession de la region e embarrian l'oppidum de Carcasso. Plini lo vièlh menciona l'oppidum dins sos escrichs jol nom de Carcaso Volcarum Tectosage. Ja trasián l'aur de la mina de Salsinha per far d'ofèrtas als sieus dieus.

En 122 abans J.-C., los romans anexan pacificament la region que serà integrada dins la colonia Narbonesa creada en 118 ab. JC. Los romans ja son plan coneguts que dempuèi dos cents ans sos mercants percorron la region. JOs la Pax Romana la pichona ciutat galloromana de Carcaso, venguda capluòc de la colonia Julia Carcaso, prospèra saique mercé al comèrci del vin e a la seuna implantacion sus las vias de comunicacion : a costat de la via romana que va de Narbona a Tolosa mentre que los batèus de fons plat circulan sus 'Atax al pè de l'oppidum. Aqueste darrièr foguèt espandit per comolatge e las carrièras e andronas forman un plan ortogonal. Mas la ciutat teniá pas cap de luòc public ni monument de culte. A mai al pè de l'oppidum, una aglomeracion s'espandís de long de la via romana.

Al sègle III, la vila subís, coma tot l'Empèri roman, d'atacas divèrsas que fòrçan sos estatjants a se retrancar detràs una primièra seria de barris. En 333 après J.-C., de tèxtes d'un romieu mencionan lo castellum de Carcassona. Aquestes barris son sempre visibles dins d'unas parts de l'encencha e servisson de sosbassaments a las muralhas actualas. Las torres de la Marquièra, de Samson e del Molin d'Avar son los testimònis en partida intactes d'aquesta encencha primitiva. Aquesta muralha protegís la ciutat de las atacas exterioras tot en permetre de contraròtlar lo passatge sus la via romana situada pus bas.

Al mitan del sègle V , los Visigòts, pòble germanic, s'apoderan de Lengadòc, après d'èsser longament demorat dins los territòris que son l'Itàlia actuala. La ciutat fortificada ven una vila frontièra al nòrd de son reialme, mercé saique a la victòria d'Ataülf pendent sa marcha sus Tolosa. La ciutat va profechar d'una patz politica relativa fins al règne d'Alaric II, coma o atesta lo nombre important de peças de moneda dels monarcs visigòts d'aquesta epòca. En 507, après la batalha de Vouillé, los Visigòts son forabandits d'Aquitània pels francs mas servan Septimània que i aperten la ciutat de Carcassona. En 508, Clodovèu fracassèt en ensajar de prene la ciutat tenguda pels visigòts. En 585, una nòvela ataca de Gontran, rei franc de Burgondia capitarà. Mas, los Visigòts tornaran prene la ciutat pauc après e ne'n demoraràn mèstres fins en 713. Pendent lo sègle VI, Carcassona venguèt, amb Agde e Magalona, lo sèti d'un avescat. Una catedrala visigotica, que son emplaçament es desconegut, foguèt alara bastida.

En 725, le Valí Ambisa prenguèt Carcassona a la seguida de la conquista del reialme visigòt pels musulmans. La ciutat demòra entre las mans dels musulmans fins en 752 data qu'es represa pels Francs menats per Pepin lo Brèu. Aqueste episòdi inspirèt los autors de l'istòria de la Legenda de Dòna Carcas detalhada pus luènh dins l'article.

L’epòca feodala

, instigator de la crosada dels Albigeses en 1208]] Lo començament de la feodalitat s'acompanha de l'espandiment de la vila e de sas fortificacions. Es tanben mercat per la construccion de la catedrala a partir de 1096 puèi per aquela del castèl edificat al sègle XII. Lo castèl comtal es constituit a l'origina de dos còs d'abitacion que i foguèt apondut en 1150 una capèla que dona un plan en U a l'entorn de la cor centrala. Cap a 1240 lo castèl es reauçat d'un segond estatge.

Es tanben lo periòde dels comtes de Carcassona. Lo primièr comte designat pels Carolingians es Bellon que li succedirà Oliba II. La carga dels comtes es d'administrar la region pel compte del reialme carolingian. Al sègle IX, la locucion latina Ciutat de Carcassona torna sovent dins los tèxtes e cartas oficialas. En 1082, la familha Trencavel pren possession de la vila, en aprofechar dels embolhs dels comtes de Barcelona proprietaris legitims, e la van anexar a un espandí grandàs qu'anava de Carcassona fins a Nimes.

Bernat Aton IV Trencavel, vescomte d'Albi, Nimes e Besièrs, fa prosperar la vila e lança de construccions nombrosas. Es tanben a aquesta epòca qu'una religion nòva, lo catarisme, capita de s'implantar en Lengadòc. Lo vescomte Trencavel autoriza en 1096 la construccion de la basilica de Sant Nazari que sos materials son benesits pel papa Urban II. En 1107, los Carcassoneses regetan lo senhoratge de Bernat Aton, qu'aviá promés de tornar la ciutat a son proprietari original Raimon Berenguièr III de Barcelona e apèlan lo comte de Barcelona per lo forabandir. Mas, amb l'ajuda de Bertran de Trípol, comte de Tolosa, Bernat Aton torna prene lo contraròtle de la ciutat. En 1120, los Carcassoneses se revoltan tornarmai, mas Bernard Aton restablís l'òrdre qualques ans mai tard. En 1130, ordena lo començament de la construccion del castèl comtal designat jol tèrme de palatium e l'adobament dels barris galloromans. La ciutat foguèt alara enrodada per la seuna primièra fortificacion completa.

A aquesta epòca la ciutat es rica e la populacion fa entre 3000 e 4000 personas en inclusent los abitants dels dos borgs que se son edificats jos las muralhas : lo borg de Sant Vincenç situat al Nòrd e lo borg de Sant Miquèl situat al sud de la pòrta Narbonesa. La vila se dòta en 1192 d'un Consolat , compausat de notables e de borgeses, encargats d'administrar la vila, puèi en 1229 d'una carta costumièra.

En 1208, lo papa Innocenci III, acarat a la pujada del catarisme, apèla los barons de França a se lançar dins una crosada dita crosada dels Albigeses. Lo comte de Tolosa, acusat d'eretgia, e son principal vassal lo vescomte de Trencavel son la cibla de l'ataca. Lo primièr d'agost de 1209, la ciutat es assetjada pels crosats. Raimon Rogièr Trencavel rend las armas, lo 15 d'agost, en escambi de la vida salva dels abitants. Los borgs a l'entorn de la ciutat son destrusits. Lo vescomte morís de disenteria dins la quita preson del seu castèl lo 10 de novembre de 1209. D'autras fonts parlan d'un assassinat orquestrat per Simon de Montfòrt mas res es pas segur. A partir d'aqueste moment la ciutat serviguèt de quartièr general a las tropas de la crosada.

Las tèrras son balhadas a Simon de Montfòrt, cap de l'armada dels crosats. Aqueste darrièr morís en 1218 al sètge de Tolosa e son filh, Amaury VI de Montfòrt, pren possession de la ciutat mas serà incapable de l'administrar. Va cedir los seus dreches a Loís VIII de França, mas Raimon VII de Tolosa e los comtes de Fois se ligan contra el. En 1224, Raimon II Trencavel torna prene la ciutat après la fugida d'Amaury. Una segonda crosada es lançada per Loís VIII de França en 1226 e Raimon Trencavel deguèt fugir. La ciutat de Carcassona faguèt alara partida del domeni reial francés e venguèt lo sèti d'una senescalciá. Un periòde de terror s'installèt al dintre de la vila. La caça dels catars entraïna la multiplicacion dels lenhièrs e de las denóncias, amb l'installacion de l'Inquisicion que son ostal se pòt veire encara dins l'encencha de la ciutat.

L'epòca reiala

Loís IX de França ordena la construccion de la segonda encencha de barris per tal que la plaça pòsca sosténer de longs sètges. D'efièch a aquesta epòca, las menaças son nombrosas dins la region : Raimon Trencavel, refugiat en Aragon, cèrca de tornar prene sas tèrras e lo rei d'Aragon, Jaume lo Conquistaire, fa pesar una menaça pesuga sul Lengadòc pròche las frontièras de son reialme. A mai, aquelas construccions permeton de mercar los esperits de la populacion de la ciutat e de ganhar sa fisança. La ciutat fasiá ara partida del sistèma de defensa de la frontièra entre França e Aragon. Los primièras construccions tocan lo castèl comtal adorsat a la muralha oèst. Aquel es enrodat de muralhas e de torres al dintre de la ciutat per assegurar la proteccion dels representants del rei. Puèi, una segonda linha de fortificacions foguèt començada sus aperaquí un quilomètre e mièg amb catòrze torres. Aquela encencha es flancada d'una barbacana que contraròtla los a environs d'Aude.

En 1240, Raimon Trencavel assajèt de recobrar la ciutat, amb l'ajuda de qualques senhors, en particular Olivièr de Termes e Jordan de Saissac. Ocupèt los borgs en riba d'Aude e obtenguèt l'ajuda dels seus abitants que cavèron de tunèls a partir dels seus ostals per sapar la basa dels barris. La dobla encencha joguèt lo seu ròtle defensiu que Raimon Trencavel foguèt alentit. La garnison menada pel senescal Guillaume des Ormes resistiguèt plan. Raimon Trencavel foguèt lèu obligat de levar lo sètge e de fugir fàcia a l'arribada de las tropas del rei Loís IX de França. En 1247, renóncia davant lo rei Loís a sos dreches sus la ciutat. La ciutat de Carcassona es definitivament restacada al reialme de França e alara governada per un senescal.

A comptar d'aquesta data, la plaça fòrta serà pas pus atacada quitament pendent la guèrra de Cent Ans. Los adobaments e espandiments que van seguir pòdon èsser amassats en tres fasas. Las primièras òbras son començadas sul pic après la darrièra ataca de la ciutat. Permeton d'adobar las encenchas, d'aplanir entre los barris, d'apondre d'estatges al castèl e de bastir la torre de la Justícia. La segonda fasa de construccion es jol règne de Felip III, dit l'Ardit  : compren la construccion de la porta Narbonesa, de la torre del Tresau, de la pòrta de Sant Nazari e de tota la partida de l'encencha a l'entorn, e tanben l'adobament d'unas torres galloromanas e de la barbacana del castèl comtal. Los borgs de Sant Vincenç e de Sant Miquèl situats al ras de l'encencha son rasats per defugir las consequéncias d'una entenduda entre sos abitants e los assalidors coma s'èra produch pendent lo darrièr sètge. Enfin, une tresena e darrièra fasa de las òbras se debana jol règne de Felip lo Bèl e consistís a modernizar la plaça fòrta. Divèrsas parts de l'encencha son tornarmai bastidas en utilizant las tecnicas de defensa pus recentas. Los barris vièlhs situats a l'oèst son tanben renovats.

, "lo Prince Negre" d'Escòcia aimèt mai de s'atacar a la vila bassa puslèu qu'a la ciutat en 1355]] En 1258, lo tractat de Corbeil fixa la frontièra entre França e Aragon près de Carcassona, dins las Corbièras. Loís IX renoncièt al seu senhoratge sus Catalonha e Rosselhon e en contrapartida lo rei d'Aragon abandonèt sas vistas sus las tèrras de Lengadòc. Ara la ciutat joguèt un ròtle màger dins lo dispositiu de defensa de la termièra. constituiguèt una segonda linha de defensa persuasiva detràs dels pòstes avançats qu'èran los castèls de Pèirapertusa, d'Aguilar, de Querbús, de Puèglaurenç e de Termes designats coma los « cinc filhs de Carcassona ». Al sègle XIII, la ciutat èra una de las plaças fòrtas melhor defendudas del reialme francés e servissiá de resèrva d'armas. La ciutat foguèt pas jamai atacada e las tropas que i demoravan foguèron redusidas. A la fin del sègle XIV, la ciutat es pas pus capabla de resistir a las nòvas armas de polvera. Pasmens, sa situacion frontalièra demòra un atot estrategic e una garnison es mantenguda. En 1418, los òmes en garnison dins la ciutat an sovent un segond mestièr. A aquesta epòca, de l'autre costat d'Aude, una vila nòva dicha vila bassa se bastís jos la forma d'una bastida.

Pauc de faches de guèrra o de conflictes màgers marcan lo periòde reial. En 1272, lo comte de Fois, rebèl, es embarrat per Felip III de França dins la ciutat de Carcassona. En 1283, un tractat d'aligança es signat entre lo rei de França e lo rei d'Aragon Jaume I contra Pèire III d'Aragon. Lo papa Clamenç V passa per Carcassona en 1305 e 1309. En 1355, lo prince Negre d'Escòcia ausèt pas s'atacar a la ciutat tròp fortament defenduda e se contentèt d'avalir e de pilhar la vila bassa. La ciutat ven una preson d'estat al sègle XV que i seràn embarrats los enemics del rei coma Joan IV d'Armanhac. La pèsta decima los abitants de Carcassona e de la ciutat en 1557. En 1585, la ciutat es atacada pels uganauds mas son rebutats per las « mòrtas pagas ».

Entre 1560 e 1630, pendent las guèrras de religions, la ciutat demòra un dispositiu militar important pels catolics. Subís d'atacas dels protestants. En 1575, lo filh del sire de Vila ensaja d'atacar la fortalesa. En 1585, los òmes de Montmorency fan parièr mas es tanben un fracàs.

La mòrt d'Enric III de França provoquèt d'afrontaments entre los abitants de la vila bassa fidèla a Enric IV, son successor legitim, e al duc de Montmorency, e la ciutat que refusa de reconéisser lo rei nòvel e pren lo partit de la Liga. Pendent los violents combats que se debanan pendent aperaquí 2 ans, los barris de la ciutat situats prèp de la pòrta d'Aude son destrusits. Aquesta darrièra es emmurada e lo quartièr de la Trivala es cremat. En 1592, los abitants de la ciutat se ligan al rei.

L'abandon de la ciutat

Lo sègle XVII marca lo començament de l'abandon de la ciutat. En 1657, lo presidial, la juridiccion en plaça a Carcassona, es transferida de la ciutat a la vila bassa. En 1659, la ciutat perdiguèt sa posicion estrategica a la seguida de la signatura del Tractat dels Pirenèus que restaquèt Rosselhon a França e fixèt la frontièra entre França e Espanha al seu emplaçament actual. La ciutat es progressivament abandonada per sos abitants pus aisats e ven un quartièr paure ocupat pels teisseires. Las partidas situadas entre los barris son progressivament ocupadas per d'ostals e de cavas e de granièrs son installats dins las torres. La ciutat se degalha rapidament.

Lo sèti episcopal es tanben transferit en 1745 de la catedrala de Sant Nazari situada al dintre de la ciutat a la glèisa de Sant Miquèl dins la vila bassa. La vila bassa prospèra mercé a l'industria drapièra. En 1790, lo capítol es avalit e lo palais episcopal e las clastras son venduts, puèi destrusits en 1795. En 1794, los archius de la torre del Tresau foguèron destrusits dins un incendi. Jos l'Ancian Regim puèi jos la Revolucion francesa, la ciutat es redusida sul plan militar al ròtle d'arsenal, entrepaus d'armas e de viures puèi, entre 1804 et 1820, es avalida de la tièra de las plaças de guèrra e abandonada ; es reclassificada en segonda categoria. La vila nauta pèrd son autonomia municipala e ven un quartièr de Carcassona. Lo castèl comtal es transformat en preson. L'armada dona la ciutat als desmolisseires e recuperaires de pèiras.

La ciutat coneis un descreis social amb l'aumentacion de la pauretat mas tanben una davalada demografica. Entre 1819 e 1846, lo nombre d'abitants demenís d'aperaquí 30% passant de 1490 a 1351 abitants mentre que dins la vila bassa la demografia puja.

La restauracion de la ciutat

Lo salvament de la ciutat

Pels abitants de Carcassona, la ciutat medievala, situada sus un puèg de mal aténher amb sas andronas estrechas e sas liças e barris vièlhs constituís alara un quartièr pauc atratiu que s'i opausa la vila nòva formada per la bastida de Sant Loís o vila bassa. La fugida dels abitants per la Ciutat provoquèt sa deterioracion. Las torres s'arroïnèron e la màger part foguèron convertidas en cobèrts e entrepaus. Las liças foguèron dapasset envasidas per de construccions (al sègle XIX, las autoritats recensan 112 ostals). La destruccion de la Ciutat medievala es d'ara enlà programada.

La ciutat es salvada de la destruccion totala per Jean-Pierre Cros-Mayrevieille, notable e istorian, abitant al pè de la ciutat. Tre 1835, s'esmoguèt de la destruccion de la barbacana que sas pèiras èran pilhadas pels entrepreneires locals. Es a el que devèm las premièras furgas vertadièras dins la catedrala de la Ciutat e la descobèrta de la capèla de l'avesque Radulphe. L'escrivan Prosper Mérimée, inspector general dels monuments istorics, foguèt conquistat per aqueste monument en perdicion. L'arquitècte Eugène Viollet-le-Duc, qu'aviá començat la restauracion de la glèisa de Sant Nazari, es encargat d'estudiar la restauracion de la ciutat. En 1840, la glèisa de Sant Nazari al dintre de la ciutat passa jos la proteccion dels monuments istorics franceses. Aqueste aparentament es espandit a l'ensems dels barris en 1862.

En 1853, Napoleon III aprovèt lo projècte de restauracion. Lo finançament es sostengut per l'Estat per 90% e per 10% per la vila e lo conselh general d'Aude. En 1855, las òbras començan per la partida oèst/sud-oèst de l'encencha interiora mas demoran modèstas. En 1857, se perseguèron sus las torres de la porta Narbonesa e la dintrada principala de la ciutat. Las fortificacions foguèron d'aiçi d'ailà consolidadas mas lo gròs del travalh se concentra sus la restauracion de las teuladas de las torres dels merlets e dels *hourds del castèl comtal. L'expropriacion e la destruccion des bastiments bastitsts al ras dels barris son ordonadas. En 1864, Viollet-le-Duc obten encara de credits per restaurar la pòrta de Sant Nazari e l'encencha exteriora du front sud. En 1874, la torre de Tresau es restaurada.

Eugène Viollet-le-Duc daissèt de nombroses croquadís e dessenhs de la Ciutat e de sas modificacions. A la seuna mòrt en 1879, son disciple Paul Boeswillwald tornèt prene lo flambèu, puèi l'arquitècte Henri Nodet. En 1889, la restauracion de l'encencha interiora es acabada. Los trabalhs de restauracion del castèl comtal començan la meteissa annada e en 1902, los trabalhs d'envergadura son acabats e los a l'entorn de la ciutat sont adobats e desgajats. En 1911, los darrièrs ostals presents dins las liças son avalits e los trabalhs de restauracion son considerats coma acabats en 1913.

Seuls Шаблон:NaU de la Cité sont restaurés. Durant los trabalhs de restauration de la Cité, lo canonge Léopold Verguet réalise de nombroses clichés de la Cité tal coma dels trabalhs de reabilitacion. Aquestas fòtos porgisson de testimònis sul chantier e la vida a l'entorn de la ciutat a aquesta epòca. Un autre fotograf, Michel Jordy, istorian e arqueològ, portèt tanben sa contribucion al salvament de la ciutat per sas recèrcas e sas fotografias. Es tanben lo fondator de l'ostalariá de la Ciutat.

Una restauracion controversiada

.]] Tre 1850, las restauracions d'Eugène Viollet-le-Duc son fortament criticadas. Sos opausants, coma Hippolyte Taine, denoncian las diferéncias entre las partidas nòvas e las partidas arroïnadas en considerar qu'aquestas darrièras son mai polidas. D'autres, coma Achille Rouquet o François de Neufchâteau, planhon lo caractèr tròp gotic e l'estil « Viollet-le-Duc » de las modificacions. Uèi, los istorians soslinhan subretot las errors del restaurator. joseph Poux planh la marrida reconstitucion de las pòrtas e de las fenestras de las torres visigotas e la bretèche de la porta d'Aude.

Mas son mai que mai las causidas fachas per la restauracion de las teuladas que foguèron fòrça criticadas.Viollet-le-Duc, fòrt de sas experiéncias de restauracion suls castèls franceses, causiguèt de cofar las torres d'un teulat conic cobèrt de lausas, que contrastan amb las teuladas planas cobèrtas de teules romanas dels castèls de la region. Aquesta causida aviá per el una logica istorica, que Simon de Monfòrt e los cavalièrs que participèron a la crosada dels Albigeses venián de França. Sembla probable que los franceses sián venguts amb sos pròpris arquitèctes e amb sas tecnicas. A mai, Viollet-le-Duc trapèt de rèstas de lausas nombrosas pendent las restauracions de la ciutat. Es pr'aquò qu'uèi se pòdon observar de tipes de teulats desparièrs dins la ciutat de Carcassona.

Lo pont levadís apondut a la dintrada de la pòrta Narbonesa es tanben citat coma un exemple de reconstitucion falsa. Tanben d'unas restauracions son de còps considerada coma tròp perfechas e demesisson l'impression d'autenticitat. Pasmens, malgrat sas errors, se considera uèi qu'Eugène Viollet-le-Duc faguèt un trabalh arquitectural remirable que permet de tornar als visitaires un imatge coerent de la ciutat de Carcassona. Aital las restauracions menadas uèi servan las modificacions portadas al modèl original per l'arquitècte que fan ara partida de l'istòria del monument.

Temps modèrne

]] En 1903, la Ciutat passèt de la tutèla del ministèri de la guèrra a la del ministèri de las bèlas arts e en 1918, l'armada daissa definitivament la ciutat. En 1920, l'ostalariá de la Ciutat es bastida al dintre de la ciutat entre lo castèl comtal e la catedrala de Sant Nazari. Aquesta construccion neogotica provoquèt a l'epòca fòça protestacions. En 1926, "los monuments istorics" espandisson sa proteccion en classar los terrens situats prèp de las restas de la barbacana d'Aude, los accès e la porta d'Aude, aital coma lo Potz Grand . En 1942, lo classament s'espandís encara amb l'apondon de terrens a l'entorn de la ciutat. Aquela extension permet de protegir los abòrds directs de l'encencha en empachar d'eventualas construccions.

En 1944, la ciutat es ocupada per las tropas alemandas que utilizan lo castèl comtal coma resèrva de municions e d'explosius. Los abitants son forabandits de la ciutat. Joel Bosquet, comandaire de la legion d'onor, s'indigne de cette occupation et demande par lettre au préfet la libération de la Cité considerada per tot lo país coma una òbra d'art que cal respectar e daissar liura.

En 1961, un musèu foguèt installat dins lo castèl comtal. Puèi en 1997, la ciutat foguèt classada al patrimòni mondial per l'UNESCO. Uèi, la ciutat es venguda un site toristic important que recep mai de 2 millions de visitaires cada an. Aquels classaments permeton a l'estat de recebre des subvencions per mantenir lo site. En contra partida, a de respectar l'arquitectura del luòc lors de constructions ou de rénovations et doit ouvrir la Cité aux visiteurs. Lo servici dels monuments istorics gerís las visitas e lo castèl comtal. Adobèt l'escorreguda de visitas en 2006 et 2007 en apondre una sala de projeccion e una sinhalitica nòva.

L'arquitectura de la ciutat

L'art militar a fortament influenciat l'arquitectura de la Ciutat de Carcassona. Son sistèma de defensa es excepcional de per sa dimension, sa complexitat e la qualitat de sa conservacion. Es la fortalesa pus bèla d'Euròpa.

Plan de la ciutat

représentant la Cité au Шаблон:XIIIe siècle]] ]] Las partidas remarcablas de la ciutat comprenon las doas encenchas e mantun edifici. Lo plan çai contra permet de localizar aquestes edificis descrits dins las seccions seguentas. L'encencha interiora e las pòrtas figuran en roge mentre que l'encencha exteriora e las barbacanas son representadas en jaune :

  • 1 - Pòrta Narbonesa e barbacana de Sant Loís,
  • 2 - Pòrta e barbacana de Sant Nazari,
  • 3 - Pòrta d'Aude,
  • 4 - Pòrta del Borg e barbacana de Nòstra Dòna,
  • 5 - Castèl comtal enrodat d'un valat e bastit al ras de l'encencha interiora,
  • 6 - Barbacana de l'èst aparant la dintrada del castèl,
  • 7 - Barbacana d'Aude uèi avalida,
  • 8 - Glèisa de Sant Nazari.

Шаблон:Clr

Las encenchas e las torres

La material utilizat per la bastisson de las encenchas e de las torres es la pèira del replanat que la ciutat i es bastida. S'agís de gres o molassa de Carcassona que foguèt extracha del replanat o dels puèges a l'entorn . Doas encenchas enrodan la ciutat separadas per un espaci plat : las liças. Aqueste sistèma comportava, a l'epòca de sa mesa en òbra (abans la generalizacion de l'artilhariá), de nombroses avantatges defensius. Il permettait d'attaquer les assaillants selon deux lignes de tirs ; l'enceinte extérieure, si elle était franchie, ralentissait les assaillants et les divisait; les assaillants une fois parvenus dans les lices étaient particulièrement vulnérables dans cet espace dépourvu d'abri. De plus, la lice permettait aux cavaliers de combattre facilement. On distingue les lices basses, situées au nord et allant de la porte Narbonnaise à la porte de l'Aude où se trouvent les enceintes le plus anciennes datant des Wisigoths et les lices hautes, situées au sud, où se trouvent les murailles les plus récentes construites sous Philippe III le Hardi.

Las construccions galloromanas

]] La primièra encencha, bastida sus un puèg rocós, data de l'epòca galloromana ; permet de dominar la val e lo lèit d'Aude. Les soubassements d'aquesta encencha originala son encora visibles depuis la lice. Es bastida à l'aide de grosses pèiras et d'un mortier très dur. Lo mur d'aquesta encencha èra espés de dos a tres mètres. Cette enceinte avait un périmètre de 1070 m et protégeait une vila de sèt hectares. Elle est constituée de moellons réguliers et de rangées de bricas. Aquelas bricas asseguravan la stabilitat de la construction grâce à leur flexibilité et rattrapaient les éventuels affaissements.

Existís encora 17 torres d'origina galloromana mai o mens remaniées sur las trenta torres que comptava initialement cette enceinte. Una sola torre èra rectangulara, la torre Pinta. Las autras tours reconnaissables dans los barris oèst de la ciutat mercés a sa forma de fèrre de caval à l'extérieur et plate à l'intérieur. La partida bassa de las torres, que lo diamètre èra comprés entre 4,50 et 7 mètres, es constituida de maçonnerie pleine qui donnait une assise particulièrement solide. Los nivèls supérieurs comportent de largas dobèrturas cintrées qui donnaient une grande efficacité a las armas de jet des défenseurs. Un sistèma de fenèstra basculante assegurava la defensa et la protection de ces larges ouvertures. Las torres èran cobèrtas de teules planas à double rebord. La nautor de las torres èra compresa entre 11,65 m et 13,70 m.

Los obratges de l'epòca medievala

Durant lO sègle XIII, los reis de França ordonnèrent la construction d'una segonda encencha exteriora a l'entorn de la ciutat. Las torres son redondas sovent bassas et dépourvues de teulada pour n'offrir aucun abri à des assaillants qui les auraient conquises contre les tirs venguts de l'encencha intérieure. L'enceinte est entourée d'un valat sec levat als endreches que le dénivellé ne rend pas cette defensa nécessaire. L'espace entre les deux enceintes est aménagé en lices qui sont utilizats en temps de patz pour les manifestations en tous genres. Les muralhas atteignent una nautor de 10 à 12 mètres.

L'enceinte intérieure est modernizada jos Felip III L'ardit e Felip IV Lo Bèl. La dintrada narbonesa, la Pòrta de Sant Nazari e la torre del Tresau son bastidas. Aqueles edificis son caracterizats per la nautor impressionanta de sos murs e l'emplec de pèiras à bossage. La construction de l'enceinte est plus complexe et repose sur des fondations plus prigondas que l'encencha galloromana car elle atteint la roche del replanat. La realizacion de l'encencha exteriora e de las lices a nécessité de décaisser lo terren naturalament penjalut. Una partida des soubassements extérieurs de l'enceinte gallo-romaine ont été mis à nu par ce terrassement et a du faire l'objet d'une consolidation.

Le chemin de ronde permettait de far tot lo torn de la ciutat en traversant las torres. A l'Edat Mejana, la courtine est élargie grâce à un sistèma de charpente de fusta suspendu créant un abri au dessus du vide. Ce système placé à cheval sul barri du nom de hourd permettait aux arbalètriers de tirer avec précision au milieu des lices. Des échauguettes son bastidas sur la saillie d'unas muralhas coma l'échauguette de la Vade.

Les tours médiévales diffèrent des tours Wisigoths tout en gardant leur forme extérieure caractéristique avec une façade extérieure bombée et une façade intérieure plate. Les échelles de bois sont remplacées par des escaliers intérieurs en pierre. La base des tours est fruitée c'est à dire renflée afin que les projectiles ricochent sur la tour et se retournent contre les assaillants situés au pied de la muraille.

Las pòrtas

L'encencha es traucada de quatre pòrtas principalas donant accès al dintre de la ciutat. Las pòrtas son despartidas als quatre punts cardinals.

La pòrta Narbonesa

]] La pòrta Narbonesa, situada a l'èst, foguèt bastida cap a 1280 durant lo règne de Felip III de França. Deu son nom a son orientacion cap a Narbona. Viollet-le-Duc tornèt bastir los merlets e lo teulat en lausa de 1859 a 1860 e apondèt un pont levadís qu'existava pas a l'origina. Es constituida de doas torres impausantas renforçadas per de bècs destinats deviar los tirs dels atacants. La porta es protegida per una èrpia dobla renforçada par un ensucador e d'arcbaletrièras. Aquelas torres an tres estanças sur rez-de-chaussée. Le rez-de-chaussée et le premier étage sont voûtés alors que las estanças superioras comportent un simple plancher. La tour nord possède un caveau pour les provisions tandis que la torre sud contient une citerne d'aiga, permettant de faire face als besonhs des défenseurs de la tour pendant un sètge de longue durée.

Au-dessus de cet ensemble se trouve une niche à couronnement tréflé dans laquelle est placée une statue de la Verge. Cette porte est protégée par la barbacana de Sant Loís qui se trouve face à elle. Une échauguette située à droite de la porte permettait un tir direct sur les assaillants si ceux-ci parvenaient à prendre la barbacane.

La pòrta de Sant Nazari

Al sud, la pòrta de Sant Nazari es dubèrta dins la torre del meteis nom, una de las doas torres carradas de la ciutat. Es un dispositiu de defensa complèxe ; l'obratge èra fòrça degalhat e Viollet-le-Duc lo tornèt bastir entre 1864 e 1866.

La torre protegís la catedrala de Sant Nazari situada just detràs a 25 m dins la ciutat. Elle est équipée de quatre échauguettes ; le passage donnant accès à la lice et à la Cité comporte un coude de 90 degrés. Chaque entrée de ce passage est protégée par des systèmes de défense : mâchicoulis, herses et vantaux.

La torre possède deux étages bien aménagés pour le stationnement de la garnison avec une cheminée et des corps de placard. La plate-forme couronnant la tour permettait de recevoir un engin de guerre à longue portée.

La pòrta d’Aude

À l'oèst, la pòrta d'Aude es de cara al riu del meteis nom. Es situada prèp del castèl comtal. Aquela pòrta se perlonga per la barbacana d'Aude desrocada en partida en 1816 per bastir la glèisa de Sant Gimer. Sol demora l'arrapador enrodat de merlets. Lo sistèma defensiu d'aquela pòrta èra complèxe. D'arcadas nautas amagan de pòrtas falsas que menan endacòm : aquel dispositiu èra destinat a enganar l'enemic. De plus, de nombreux couloirs en lacet possèdent différents paliers créant une souricière dans laquelle les assaillants se trouvaient bloqués et pouvaient être attaqués de toutes parts. La pòrta d'Aude combine des systèmes de défense passive et active d’une grande sophistication .

L'arrapador, qui partait de la barbacane disparue, donne accès à cette porte. Elle monte la pente raide de l'ouest en faisant des lacets et traverse une première porte puis une seconde porte. L'avant-porte défend cet accès, situé entre l'enceinte intérieure et extérieure. L'enceinte intérieure est à cet endroit surélevée et épaulée d'un triple contrefort construit au Шаблон:XIIIe siècle. La porte proprement dite est d'origine Wisigothe avec son plein cintre alterné de briques. Au-dessus de l'entrée, se trouve une baie et une bretèche massives qui ne sont pas d'origine féodale mais ont été ajoutées par Viollet-le-Duc lors de sa restauration. Cette porte, à l'aspect typiquement médiévale, a servi de décor pour de nombreux tournages de films comme Les Visiteurs, ' ou Le Corniaud.

La pòrta del Borg o de Rodés

Al nòrd, la pòrta del Borg o de Rodés donava sul borg vièlh de Sant Vincenç. Es cavada directament dins l'encencha e èra defenduda per la barbacana de Nòstra Dòna e la torre Moretis.

La porta, pro modesta, es traucada dins los barris entre doas torres. Elle possède très peu de défenses. A l'époque des Wisigoths, la porte était protégée par une sorte d'avant-corps dont une muraille se prolongeait vers le borg de Sant Vincenç . Cet édifice a été remplacé par la suite par une barbacane sur l'enceinte extérieure, la barbacana de Nòstra Dòna.

Lo castèl comtal

Lo castèl comtal es adorsat a l'encencha interiora oèst a l'endrèch pus penjalut. Il possède un plan en forma de parallélogramme allongé du nòrd al sud e es traucat de doas sortidas a l'oèst del costat de la pòrta d’Aude et à l'est du côté intérieur de la Cité. Il a été construit en deux temps.

Sa construccion foguèt lancada per Bernat Aton IV Trencavel durant l'époque romane aux alentours de 1130 pour remplacer un castèl primitiu probablament situat a l'emplaçament de la pòrta narbonesa. Le château est constitué de deux corps de bâtiment en L dominats per une torre d'agach, la torre Pinta. Al nòrd se troba una capèla castrala dedicada a Maria que ne demora pas uèi que l'absida. Sonque una palenca separava lo castèl de la rèsta de la ciutat.

Durant l'epòca reiala, entre 1228 e 1239, lo castèl es completament remanié devenant une fortalesa à l'intérieur de la Cité. Una barbacana comportant un camin de ronda et un parapet crénelé barre la dintrada del castèl juste avant le valat que l'enroda completament fins a l'encencha interiora. La pòrta d'entrée du château encadrée par doas torres es constituida d'un mâchicoulis, d'una èrpia et de vantaux. Le pont d'entrée est composé d'une partie en pont dormant, seguida d'una partida comportant un pont basculant e un pont-levadís actionné par des contrapes près de la èrpia de la pòrta d'entrée. Las muralhas remplacent la palenca d'origina e enrodan completament los bastiments. Un sistèma de hourds reposait sus l'encencha telle que l'a reconstitué Viollet-le-Duc.

Lo castèl e son encencha comportan 9 torres que doas son d'epòca visigotica : la torre de la capèla e la torre Pinta. La torre Pinta es une torre de gach carrada, la pus nauta de la ciutat. Totas las autras torres an de dispausicions interioras e exterioras identicas, car construites en même temps aux Шаблон:XIIe siècle. Ces tours sont constituida de tres estanças et d'un rez-de-chaussée. Le rez-de-chaussée et le premier étage comportent un plafond voûté mentre que les étages supérieurs sont dotés de simples postam. La comunicacion entre les étages se fait par le biais des traucs servant de porte-voix dans las voutas e los postams. Des hourds reconstitués par Viollet-le-Duc ornaient vraisemblablement l'encencha et les tours comme le montre la reconstitution actuala.

L'accès del castèl mena a una cor rectangulara enrodada de bastiments remaniés de nombreuses fois entre le Шаблон:Sp-. Les murs nord et est de la cour sont flanqués de simples portiques tandis qu'au sud e a l'èst se trouvent deux bâtiments. Celui du sud contient las cosinas et permet d'accéder à une seconde cour. Elle contenait un bâtiment aujourd'hui détruit mais ou sont encore visibles les emplacements de las fustas del postam du premier étage aital coma mai d'una fenèstra. C'est aussi dans cette cour que se trouve la tour Pinte.

La basilica de Sant Nazari

La basilica de Sant Nazari, bastida en grès (parament exterior), es una glèisa d'origina romanica que sas partidas mai vièlhas datan del sègle XI. A son emplaçament d'origina se quilhava una catedrala carolingiana que ne'n demòra cap de traça uèi.
À l'aube de l'apogée de l'art roman, c'est donc d'abord une simple glèisa benesida e consacrada catedrala pel papa Urban II en 1096 jos l'impulsion dels Trencavel, qui lancent le chantier d'un edifici nòu plus vaste,. D'aqueste edifici demòra pas que les deux premiers piliers sont de la nau e la cripta, dont l'état desgalhat donne à penser qu'il s'agissait d'un ouvrage antérieur. Elle épouse le plan de l'ancienne abside. Au Шаблон:S on édifie la nau actuala, de six travées, qui fut laissée intacte lors des espandiments de l'epòca gotica, qui par contre se traduisirent par la destruction du chevet roman du Шаблон:S. Lo portal roman a quant à lui été entièrement refait au Шаблон:S lors des restaurations de Viollet-le-Duc.

La basilica foguèt espandida entre 1269 e 1330 dins l'estil gotic importat pels mèstres novèls de la region, avec un transept et un chœur très élancés, un décor d'esculturas e un ensems de veirials que compta demest los mai polits d'Occitània. Un prelat bastisseire, Pèire de Rocafòrt, finança la construccion d'una granda partida dels decorats e l'acabament de las vòltas. Sas armas son vesedoiras dins lo còr, l'absida e lo braç sud del transèpte, mentre que la capèla del collateral nòrd conten lo monument comemoratiu de la mòrt del contributor. Un autre personatge, Pèire Rodièr arquevesque de Carcassona, possedís son blason dins la capèla del collateral sud.

Les rénovations d'Eugène Viollet-le-Duc ont largement transformé l'exterior de la basilica, mais l'intérieur est le plus remarquable. Les deux styles, gotic e roman, se superposent sur los veirials, les sculptures et tous les décors de la glèisa. Les façades comportent de nombroses veirials des Шаблон:S2 : ceux-ci représentent des scènes de la vie du Christ et des ses apôtres. En 1801, la glèisa est déchue de son rang de cathédrale de Carcassonne au profit de la glèisa de Sant Miquèl, situada dins la bastida a l'exterior de la ciutat. Ce transfert se déroule alors que la Cité est désertée pels sieus abitants au profit de la vila bassa. Elle devient basilica en 1898 octroyée pel papa Léon XIII.

Una comunautat de canonges viviá a proximitat de la catedrala amb una sala capitulara e lo dormitòri a l'èst, lo refectòri e las cosinas al sud e las cavas e écuries a l'oèst. Mas l'ensemble des bâtiments sont démolis en 1792. Unas clastras se quilhavan tanben al sud de l'edifici. Son emplaçament es uèi ocupat per un teatre de plein air établi en 1908.

La vida dins la ciutat

La vida dins la ciutat foguèt estudiada per de nombroses istorians. A l'epòca feudala, la familha Trencavel èra rica mercé a sas tèrras e divers dreches e la vida des senhors et de l'entourage de la cor est assez faste. Le castèl comtal est élégamment décoré e lo luòc attire de nombroses trobadors. La vida de la Cité est rythmée par les fièiras e los mercats. C'est en 1158 que Rogièr de Besièrs autoriza doas fièiras annalas durant laquelle la protection dels mercants et des clients es assegurada pel vescomte. Une moneda locale prouve la vitalitat et la richesse de la Cité. Lo comèrci i es important e fa viure de nombroses personas. Lo manjar es abondante et variée : pòrc salat, pan de froment, brochet, caulets, naps, fèves, etc..

À l'époque royale, la Cité n'est plus aussi active. Les garnisons ont désormais un rôle prépondérant. Le roi met en place l'institution des sergents d'armes. Il s'agit de soldats qui ont pour mission de garder la Cité. Ils sont commandés par un connétable qui fixe les tours de garde et les surveillances diverses des sergents. Le nombre d'hommes initialement de 220 décline à 110 au Шаблон:S. Ces « sergenteries » deviennent héréditaire en 1336. Un texte de 1748 décrit avec précision le cérémonial de la mise en place des patrouilles et des gardes. Il décrit aussi les avantages et inconvénients de cette fonction. Les soldats étaient rémunérés par une solde perpétuelle qui conférait à la garnison le nom de "morte-payes". La Cité était aussi bien pourvue en armes de défense et de guerre. Un inventaire de 1298 décrit des machines de jet comme des espringales, des balistes et des mangonneaux, du matériel de siège comme des poutres, des hourds démontés et tout ce qu'il faut pour faire du travail de sape, du matériel de transport comme des chars, du matériel de bâtiment avec de nombreuses pièces de rechange et du matériel d'alimentation notamment pour stocker de l'eau, important en période de siège. Elle servit ainsi de réserve pour alimenter les diverses batailles qui eurent lieu dans la région.

Lorsque la ville basse s'est développée au détriment de la ville haute, les conditions de vie dans la Cité changèrent énormément. Au Шаблон:XIXe siècle après l'abandon de la Cité par les militaires, la Cité enfermée dans sa double enceinte, devient un quartier abandonné où se concentre la misère. Seuls les tisserands pauvres vivent dans les lices dans des masures adossées aux murailles dans des conditions d'hygiène dignes du Moyen-Age. À la fin du Шаблон:S les occupants des maisons qui occupaient les lices sont progressivement expropriés et les lices restaurées dans leur état original. Viollet-le-Duc voit cette action comme une opération de nettoyage. La population chassée déménage alors en partie dans la ville basse et en partie à l'intérieur des murs de la Cité.

De nos jours, à l'intérieur de la Cité, la vie quotidienne n'est pas toujours facile. Les ruelles sont étroites, difficiles d'accès et les habitations sont vétustes, mais l'authenticité des lieux attire de nombreux visiteurs. La Cité possède plusieurs hôtels dont un hôtel de luxe, l'« hôtel de la Cité », une auberge de jeunesse, et de nombreux restaurants et boutiques de souvenirs.

La legenda de Dòna Carcas

La "legenda de Dòna Carcas" ensaja d'explicar l'origina del nom de la ciutat. L'istòria ditz que l'armada de Carlesmanhe èra a las portas de la ciutat en guèrra amb los sarrasins. Una princessa èra al cap dels cavalièrs de la ciutat après la mòrt del seu marit. Èra la Princessa Carcas. Lo sètge durèt 5 ans.

Mas al començament de la seisena annada, lo manjar e l'aiga vengu

Listed in the following categories:
Post a comment
Tips & Hints
Arrange By:
Adis Hrovat
4 July 2013
Absolutely worth visiting! Massive ramparts, medieval castle, narrow streets with small shops and restaurants. Food is fantastic and locals very nice.
Adam Kučera
16 February 2019
Visiting in December is really good idea, because you miss the crowds. You don't need to pay anything to enter La Cité and the view from the outer walls is great, no need to pay fee to inner walls.
McCaffrey Dagmar
16 August 2013
A lovely day visit, go later in the day or you will end up in a queue of people trying to get a move on in the main street... lovely sweet shops, but some cold restaurant service
Vadim Aladev
22 November 2013
История этих мест начинается до нашей эры с первобытной стоянки на месте замка. Затем галлы, римляне, мавры, крестоносцы и еще куча разных эпох. Посетить обязательно.
Jo Luchty
10 August 2017
Dieser Besuch ist ein Erlebnis mit bleibenden Erinnerungen. Ein Muss in Frankreich, auch wenn es voll ist.
Maria-Isabel Ampuero Poblete
Llegando a la entrada y contando una caminata tranquila, sin las visitas guiadas, toma al menos unas 2 a 3 horas p/recorrer. Restaurantes de época que sorprenden: buena atención y sabores especiales
Load more comments
foursquare.com
8.8/10
Eugeny Berenshteyn, Nadya Popova and 10,073 more people have been here
Map
13-19 Rue de la Porte d'Aude, 11000 Carcassona, França Get directions
Sat 10:00 AM–9:00 PM
Sun 10:00 AM–8:00 PM
Mon 10:00 AM–7:00 PM
Tue 11:00 AM–6:00 PM
Wed 11:00 AM–7:00 PM
Thu 10:00 AM–7:00 PM

Cité de Carcassonne on Foursquare

Ciutat de Carcassona on Facebook

Hotels nearby

See all hotels See all
Le Terminus Carcassonne

starting $105

Hôtel Bristol

starting $52

Hotel Montsegur

starting $115

Hôtel Central

starting $54

Au Royal Hotel

starting $66

Hotel Astoria

starting $57

Recommended sights nearby

See all See all
Add to wishlist
I've been here
Visited
Arboretum de Villardebelle

The Arboretum de Villardebelle (6 hectares) is an arboretum

Add to wishlist
I've been here
Visited
Montanha Negra

La Montanha Negra es un massís montanhòl situat a l'extremitat s

Add to wishlist
I've been here
Visited
Castèl de Tèrme

Lo castèl de Tèrmes es un castèl dit catar situat dins lo de

Add to wishlist
I've been here
Visited
Château des Ducs de Joyeuse

The Château des Ducs de Joyeuse is a castle in the commune of Couiza

Add to wishlist
I've been here
Visited
Villa Bethania

The Villa Bethania was constructed between 1901-1902 as part of the

Add to wishlist
I've been here
Visited
Canal de las Doas Mars

Lo Canal de las Doas Mars, o mai recentament Canal del Miègjorn, es

Add to wishlist
I've been here
Visited
Répudre Aqueduct

The Répudre Aqueduct (français. pont-canal de Répudre) is the first aq

Add to wishlist
I've been here
Visited
Château de Gaussan

The Château de Gaussan is a castle, much altered in the 19th century,

Similar tourist attractions

See all See all
Add to wishlist
I've been here
Visited
Neuschwanstein Castle

Neuschwanstein Castle (German: Schloss Neuschwanstein, pronounced ])

Add to wishlist
I've been here
Visited
Torre de Londres

La torre de Londres (en anglés Tower of London) es una fortalesa

Add to wishlist
I've been here
Visited
Château de Gruyères

The Castle of Gruyères (in french: château de Gruyères), located in th

Add to wishlist
I've been here
Visited
Castèth deu Sant Anjo

200px|thumb|Castèth deu Sant anjoLo castèth deu Sant Anjo (reg. C

Add to wishlist
I've been here
Visited
Castello Scaligero (Sirmione)

Замок Скалігерів (італ. Castello Scaligero) —

See all similar places