Efès

Efès (en turc: Efes ; en grec ancian : Ἔφεσος / Éphesos ; en latin : Ephesus ; en itit : ???????????? / Apaša) es una de la mai ancianas e importantas citutats grègas d'Asia Menora, la primièra d'Ionia.

Quitament se los rèstes sián situats gaireben a set quilomètres a l'interior de las tèrras, près de las vilas de Selçuk e Kuşadası dins l'Oèst de l'actuala Turquia, Efès èra dins l'Antiquitat, e encara a l'epòca bizantina, un dels pòrts mai actius de la mar Egèa; es situat près de la boca del grand fluvi anatolian Caïstros (ara Küçük Menderes).

L’Artemision, lo grand sanctuari dedicat a Artèmis, la divesa tutelària de la ciutat, qu’èra una de las Set Meravilhas del mond e que balhava a Efès fòrça de sa celebritat, èra tanben a l'origina situat sus la broa. Es l'òbra combinada dels sediments correjat pel Caïstros, dels cambiments climatics, e benlèu d'accidents sismics, qu’explica lo desplaçament progressiu de la còsta cap a l'Oèst, e l'ensablament subsequent dels pòrts de la vila, preludi de lor abandon.

Situacion geografica

Efès es situada sul litoral oèst de l'Asia Menora, la Turquia actuala, al còr d’Ionia, al nòrd es de l’illa de Samos ; ocupa lo fons d’una de las nombrosas baias de la còsta de l'Asia Menora, tancada al sud pel cap Trogilion o cap Mical, e s’acabant al nòrd peninsula d’Eritrèas. Se situa près de la boca del Caïstros, fluvi très encaissat dins una val enrodada Pels massisses montanhoses del Tmolos al nòrd, de Mesogèu al sud. A l’interior de las tèrras, la val del Caïstros constituís un via de comunicacion naturala. E diferentas depressions geologicas ofrisson de punts de passatges cap al rèire país. Fòrça rotas ligan Efès a sas vesinas Magnesia del Meandre, Claros e Sardes.

La vila d’Efès es plan marcada per aqueste relèu a l’encòp constrenhent e impausant amb d’alentorns plan accidentats, que s'organizan a l’entorn de tres puèges: lo màger es lo mont Panayır Dağ, l'antic Peion, o Cheiletôn pels Bizantins, e que figura sus de monedas efesianas, un puèg massís dominat per tres sucs que l'altitud varia entre 105 e 155 mètres. Pòt absorbar sens domatge las pluèjas mai violentas, a causa de sas crebassas e sos barrancs, que constitussion tanben un atot defensiu en cas de conflicte. Mas aquestas depressions geologicas son un obstacle quand s’agís de menar l’aiga fins al còr de la ciutat. Una val estrecha separa aqueste puèg d'una montanheta al sud, lo Bülbüldağ, l'antic Lepre Akte o Preion, que s'espandís près de quatre quilomètres cap a l'èst e l'oèst, e culmina a près de 350 m. Lo darrièr puèg, al nòrd del Peion, es aquesta d'Ayasoluk, l'Elibaton dels Bizantins, que lo nom ancian es desconegut; es de nautor modèsta, d’onchanta e set mètres, e sa largor de cinc cents mètres, provesissent un site defensiu de tria, malgrat l'abséncia de font.

Foguèt un pòrt important dins l'Antiquitat, - una descripcion d'Efès facha per Plini l'Ancian indica que « la mar aviá l'abitud de pujar fins al temple de Diana » - mas l'ensemble de la zona s'ensablèt pauc a pauc, e la vila se trapa ara a près de set quilomètres de la còsta egèa. En efièch, lo Caïstros desembocava a l'origina dins un gòlf que las broas tocavan los tres puèges d’Efès. Pendent lo periòde olocèn, lo nivèl de la mar s'auçava de mia de 100 m, çò qui limitava lo transpòrt dels sediments del Caïstros cap al larg; se pausavan dins la baia que colomava pauc a pauc. Al començament del primièr milenari AbC, lo nivèl de la mar èra encora dos mètres sota lo nivèl actuel, e la boca del Caïstros dins lo gòlf d'Efès èra alara situat a mai de 10 km de son luòc actual, a unes 3,5 km al nòrd d'Ayasoluk. Pendent lo sègle VIII AbC, la còsta sud del gòlf d'Efès aviá avançat cap al tèrme nòrd de la val d'Arvalya, al nòrd del Bülbüldağ, per formar una baia pichona pròche del Panayır Dağ, davant lo luòc ocupat mai tard pel teatre. La limita nòrd d’aquesta baia èra constituida d'una estrecha peninsula, que poiriá èsser lo cap Tracheia mencionat per Estrabon dins sa localizacion del vialtge de Smyrna. A l’èst del cap se dobrissiá una autra baia, correspondent al pòrt de Koressos. Las doas baias foguèron colomadas a la fin de l'epòca ellenistica pels sediments correjats pel Caïstros, e tanben per dos rius secondaris, lo Selinus e lo Marnas, çò que menara lo restabliment de la vila sota Lisimac e l’adobament d'un pòrt novèl. Lo problèma contunhèt a se pausar tot lo long de l'istòria de la vila: ne resulta una migracion de las infrastructuras portuàrias cap a de sites a l'oèst, sempre mai alunhat del nuclèu urban primièr. La tèrras pauc a pauc ganhadas sus la mar venon paluns: pausèron donc un problèma de salubritat e demandava d’òbras d’assecament sens que serián pas utilizables.

La region d’Efès beneficia d’un climat agradable, de tipe mediterranèu, que, conjugat a las oportunitats ofèrtas pel relèu, presenta fòrça avantatges. Atal, a causa de sa fertilitat renovelada de contunh, la larga val del Caïstros es un luòc ideal per la cultura de las cerealas, e per l’elevatge dels cavals. Tanben, los nombroses plan qu’enròdan la ciutat son plan adaptats per l’elevatge ovin. Enfin, los puèges ofrisson lors penjals doces a la cultura dels arbres fruchièrs e dels olivièrs.

L’Antiquitat Nauta

De la Preïstòria a l'epòca arcaïca

L'ocupacion de la region d'Efès ven del milenari V. AbC, coma lo mòstra diferentas descobèrtas arqueologicas (fragments de ceramica e d'obsidiana) fachas al sud de la Pòrta de Magnèsia. De sites del Neolitic foguèron identificats a Çukuriçi Höyük e a Arvalya Höyük. Lo primièr establiment uman important s’encontrava pasmens suls penjals nòrd-èst del puèg d'Ayasoluk: es datat per la preséncia de ceramica de la fin de l'edat del bronze. Al sègle XVI AbC, s'encontava uan basa d'epòca miceniana, que demora una tomba datada per la preséncia de ceramica de l'epòca Elladica Recent III A2, e una paret de grands blòts rectangulars. S’identifica sovent lo site amb Apasa, la darrièra capitala del reialme d'Arzawa, mencionada dins las fonts ititas del règne de Mursili II: lo nom grèc Ephesos seriá la forma ellenizada d’aqueste toponim, mas l’ipotèsi demora controversiada.

La tradicion grèga atribuís la fondacion d'Efès a Androclos, un dels filhs del rei Codros. Coma aquesta dels autres establiments Ionians, la colonizacion d'Efès ven del sègle X. Lo site èra alara ocupada pels Lelèges e los Carians e los colons se confrontan al cult de la divesa maire Cibèla, culte alara dominant dins la majora partida de l’Anatolia. Per se conciliar las populacions autoctònas, los Grècs optèron per una politica de sincretisme en fusionant los cultes d’Artèmis e de Cibèla.

Lo primièr establiment fortificat se trapa a unes 1 200 mètres a l’oèst de l’Artemision, al pòrt de Koressos. Aqueste emplaçament primitiu es uèi situat sota lo sòl palundenc que remplacèt la laguna primièra. Aquesta aglomeracion d’origina sembla aver estat plan fortificada. Un còp la comunautat establida, la ciutat foguèt governada per de reis: la monarquia èra un mòde de govèrn espandit dins lo bacin mediterranèu. Entre lo sèger X e lo començament del VII AbC, la monarquia foguèt remplaçada per una oligarquia aristocratica, que a son torn foguèt remplaçada per de tirans.

Vèrs 675, la ciutat venguèt dins las mans dels Cimmerians, un pòble scit venent de l’estèpa de l’Orient Mejan, que destrusís lo tot primièr altar dedicat a Artèmis, pendent la presa de la vila. Aquesta destruccion foguèt la conesquéncia de la resistança dels Efesians, que, amb laFrigia del rei Midas, foguèron un dels rares pòbles a s’opausar a aquesta conquista.

Es a aquesta epòca, a la mitat del sègle VII, qu'apareguèron las primièras monedas publicas e taxas. Amb lo vam de l'activitat portuària e comerciala, de las taxas portuàrias foguèron realizadas al començament del sègle VI. La ciutat s'enriquís sempre mai e, en 570, quand los Samians se dotèron d’un temple monumental, los Efesians podavan pas suportar de la poténcia e l’esplendor de lor ciutat siá passada. Decidiguèron donc de far bastir un temple mai grandiosa encara, e, per çò far, esitèron pas a far venir d’arquitèctes de Crète.

La ciutat ven a aquesta epòca un verai fogal cultural. Fòrça escòlas foguèron creadas: medecina, retorica, filosofia, etc. Aquesta profusion culturala faguèt d’Efès un centre intellectual e artistic de tria dins lo mond mediterranèu. Aquò se realiza per un agrandiment de la ciutat a l’èst, cap a l’Artémision. Aqueste espandiment es lo fach de la construccion fòrça bastits publics coma lo gimnás e l’estadi: aquestes èran en periferia de la ciutat, que lo còr èra ocupat per de demoranças.

Vèrs 561, la vila passa jol contraròtle de la Lidia e de son rei Cresus. Finància la construccion des coloman pendent de l'edificacion del temple. Sota sa dominacion, los Efesians foguèron constrents d’abandonar lor establiment al Koressos e de s’establir a l’entorn de l’Artemision. Cresus volgava en efièch aflaquir lo potencial defensiu de la ciutat. Aqueste desplaçament resulta tanben de la necessitat vitala per la ciutat, menada a l’asfixia per l’aument rapid de sa populacion, de trobar d’espacis per se desvelopar.

A partir de 547, e après la desfacha de Cresus a la batalha de la Pteria (batalha de l'Alis), la ciutat passa jos la dominacion pèrsa: l’empèri pèrsa, en plen espandiment, absorbava progressivament los reialmes vesins. Lo reialme de Lidia, que s'espandissiá alara sus tota l'Asia Menora, faguèt pas excepcion. Efès, quitament se jòga un ròtle central en Asia Menora, èra d’un biais en marge dels afars lidians. Aquesta relativa independéncia politica la plaç a l’abris de las destruccions de la conquista. Vivent dins una relativa autonomia, la ciutat ne cercava pas a defendre lo reilame que dependava e per que èra pas afogat. Mai, los Pèrsas mostrèron pas cap de marca d’ostilitat al vejaire de gaireben totas las ciutats d’Ionia. En conformitat de la practica ancestrala dels sobeirans de l’Orient Mejan, los Pèrsas imposèron pas res a las ciutats novèlament conqueridas. Pas cap de culte oficial foguèt pas instaurat, la preséncia de l’ocupant se faguèt de biais discret, e cada ciutat conservava sas institucions. D’aquesta tutèla pèrsa e Efès, las fonts parlan fòrça pauc.

L'epòca classica

Efès sembla jogar un ròtle minim dins la revòlta de l'Ionia contra la tutèla Pèrsa, que provòca la primièra guèrra medica. La ciutat es partida integranta de l'union de las dotze ciutats creadas per Aristagoras de Milet, teorician de la liberacion de l'Ionia, mas demora en segond plan al resoècte de Milet, figura de proa de la revòlta e principala victima de la desfacha. Efès se bòrna a portar un sosten logistic als insurgents. Sas nautors son lo teatre d'un afrontament entre lo còrs expedicionari grèc menat pel fraire d'Aristagoras e aquestas del satrapa Artafèrn, qu’empòrta fin finala la victòria.

A la fin de la primièra guèrra medica, Efès gaireben levèt de la tutèla dels Pèrsas. La patz de Callias de 449 pasmens lo balha pas qu’una proteccion relativa contra lis Pèrsas, demorats a proximitat. Efès rejonh donc la liga de Delos, formada après lo conflicte jos l'egidi d'Atenas. Amb lo temps, e coma las autras ciutats, Efès ven mens una aliada qu'un contributor a tresaur de la Liga. S’encontra dins una situacion ambigúa, tiralhat entre una aleujança confortabla mas pesuga a Atenas, e una volontat ferotja, coma las autras ciutats d'Ionia, de gardar son independéncia.

Lo debanament del long periòde que va de la fin de las Guèrras medicas al començament de la guèrra de Peloponès es mal conegut, al subjècte d’Efès: tròp pauc d’inscripcions d’aquesta epòca demoran. D’un biais gaireben segur, Efès desaparéis de la scèna politica internacionala, e contunha son existéncia mejans sas activitats comercialas e religiosas. Sul plan interior, la ciutat es partejada entre los partisans d'Atenas, que meton en avant la relativa proteccion que beneficia la ciutat contra la menaça pèrsa latenta, e los partisans d’Esparta, que tròban en la ciutat lacedemoniana una valor refugi contra l’egeminia ateniana. Aquesta oposicion dels dos camps, que se trapa dins un grand nombre de ciutats de l’ensems mond grèc, animarà la vida politica d’Efès de la mitat del sègle V AbC fins a 335 gaireben.

Efès se plaça del costat d'Atenas al començament de la guèrra del Peloponnès mas, sus l'instigacion d'Alcibiad, se revòlta en 412, amb lo rèste de l'Ionia, contra la ciutat atica. L'aventura es de corta durada: l’Ionia es tornada a l’obesissança vèrs 411-410 per Atenas.

En 404, l’egemonia ateniana passèt e la liga de Delos es dissolguda; la ciutat d'Ionia tornan jos tutèla pèrsa. L’impopularitat d’Atenas es tan granda que lo partit proesparciata pren lo poder a Efès. Tampauc fa l'unanimitat e Atènas garda de partisans dins la ciutat. En 395, un capvirament proatenian se realiza alara que lo rei esparciata Agesilas II es de passatge a Efès dins l’encastre de sa campanha contra lo satrapa Tissafèrn. Alara que prepausava sos servicis per la restauracion de l’Artemision, victima d’un incendi Pendent de combats, de quitar subra la ciutat. La campanha d’Agesilas s’acaba pasmens per la liberacion de las ciutats d’Ionia de la tutèla pèrsa.

Lo climat politic demora tendut fins a 371, ont la batalha de Leuctra acaba amb supremacia esparciata sul mond egèu. Egenmionia tebèa que seguís aguèt pauc d'impacte sul mond anatolian. Pasmens, Efès, membre de l'anfictiomia de Dèlfes, ven implicada dins la Tresena Guèrra sagrada.

Los Pèrsas, profièchan del desòrdre del mond grèc, torna prene l'Ionia. Lor novèla dominacion es similàaria a aquesta d’avant las Guèrras medicas: la sola mesura contrenhenta es la contribucion financièra exigida pel grand rei. Pel rèste, las activitats comercialas, religiosas e culturalas d’Efès sont atal pas perturbadas. Es en 350 que l’esculptor Escopas de Paros auriá decorat las colomnas de l’Artemision. Pasmens, Parmenion e Atal, de passatge en Ionia a la prima de 336 per preparar l’assalt de las tropas d’Alexandre sus l’Orient, son aculhits en liberators pels Efesians.

Alexandre lo Grand passa a son torn per l’Ionia l'an seguent; prepausa a la ciutat de participar a tornar bastir l’Artemision destruch en 356. Los Efesians refusan aqueste gèste genrós, arguissent qu'aparten pas a un dieu de bastir un temple per un autre dieu, e preferiguèron lançar una vasta campanha de recamp de fons sus l’ensemble de l’Ionia.

Efès èra demoradar a l’escart de la dominacion macedoniana realizada progressivament jos l’influéncia de Felip II a partir de la mitat del sègle IV. Jos tutèla macedoniana, contunha, coma lo rèste de l'Ionia, a viure en tota autonomia, fins a que l’empèri d’Alexandre esclate e que las garrolhas fratricidas per sa succession comencen.

L’epòca ellenistica

A l'epòca ellenistica, Efès ven un centre administratiu de tria. Jol contraròtle macedonian a la mòrt d’Alexandre, l’Ionia e l’Asia Menora en general passan en 301 jol contraròtle de Lisimac. Aqueste passament de poder se realiza a la seguida de la batalha d’Ipsos, ont Lisimac ganha sus Antigòn lo Bòrni. L'anciana ciutat tornèt èsser fondada per Lisimac. Es a Lisimac que la vila deu la construccion de son barri, encora visible uèi. Lo diadòc embelís, assanís e agrandís la ciutat en i transferissent los abitants de Colofon. Comptava alara unes 100 000 abitants. Son teatre podava aculhir 24 000 espectators.

Quand Lisimac pren las ciutats d’Ionia, de trapa fàcia a una coalicion formada pauc avant 315, sovent nomenada « confederacion ioniana ». Aquesta confederacion, que las estructuras son gaireben semblablas a aquesta de la liga de Delos, amassa l’ensems de las citats d’Ionia amb per objectiu d’associar lors economics e militars. Una reünion d’aquesta confederacion se ten Efès. Es a aquesta confederacion que buta subran en 284 una partida de l’Asia Menora rebèla, après l’execucion per Lisimac de son pròpre filh. La repression de la revòlta s’acaba per la reconquista brutala d’Efès.

Efès passa enseguida lo contraròtle dels Seleucids, una dinastia eissuida de Seleuc, un dels Diadòcs. Lo periòde dels diadòcs s’acaba gaireben al moment ont desparéis Lisimac. A l’escasença, lo mond ellenistic se trapa partejat entre las novèlas dinastias, creadas pels ancians generals d’Alexandre. Los Seleucids ocupan donc un reialme que s’espandís de la Mediterranèa a l’Indus. Pasmens, ocupan pas l’integralitat de l’Asia Menora, e Efès se trapa al centre dels conflictes d’influéncias e d’interés que se liuran los Seleucids a l’èst, los reis de Pergam al nòrd e los Lagids en Egipte. Atal, Ptolemèu de Milet, un filh del rei lagidPtolemèu II, foguèt tuat a Efès en 260 o 259 per sos mercenaris pendent una revòlta.

L’Asia Menora passa d’una man a una autra. Dominadas pels Atalids, las ciutats anatolianas prenon pauc a pauc lor independéncia. De tirans prenon alara lo poder. Aquestes son caçats per Antiòc II que dona lors libertats a totas las ciutats.

A la favor des guèrras de Siria, Efès intègra l’empèri maritim dels Lagids. En 197, es de nòu conquerida per Antiòc III, çò cala la reintégracion de l’Anatolia dins lo sen seleucid.

Eumèn II, de la dinastia desl Atalids – reis de Pergam – que s’èra aliats al Romans per contrar l’espandiment Seleucid cap a la mar Egèa, obten amb la patz d’Apamèa en 188 lo contraròtle d’una partida de l’Asia Menora. Efès se trapa dins la region novèlament atribuida e demorarà jos la dominacion Atalids Fins al règne d’Atal III. Las fonts mòstran de relacions qu’entretenon los sobeirans de Pergam a Efès: des rapòrts cordials e de fisança, per exemple lo preceptor d’Atal III veniá d’Efès.

A la mort d’Eumèn II, Atal II pren lo cap del reialme de Pergam e contunha d’entretener de ligams estrechs amb Efès, ligams subretot economics e culturals. L’ingeréncia sempre mai granda de l’Empèri roman dins los afars orientals mena Atal III, qu’arriba al poder en 138, après son paire Atal II, de legar progressivament sos bens privats als romans. Aquestes prenguèron alara lo contraròtle progressiu del reialme pergamian, malgrat l’oposicion d’Eumèn III. La pòrta èra alara obèrta per l’integracion de l’Anatolia e d’Efès dins lo mond roman.

Organizacion politica

D’en primièr governada per una monaquia, la ciutat evoluís cap a un sistèmademocratic Pendent una transicion encara mal conegut. Lo poder reial se vei progressivament aflaquit pel desir de poder de las grandas familhas, que despereles deguèron se defendre fàcia aux velleïtat d’emancipacion de las massas populàrias. De tirans espelisson, coma Pitagoras vèrs 600.

Los conselhs prenon lo relais de la traniá que siá dins lo foncionament de la ciuta que dins l’organizacion de la vila. La bolè es l’organ de la ciutat que fa los decrets e assegura lo foncionament de la ciutat. Lo boleuterion, es a dire lo luòc ont ten sesilha lo conselh, se trapa benlèu a l'emplaçament l’odeon qu’uèi encara demora.

Al contrari d’Atenas, Efès possedís pas d’ecclesia: lo pòble s’amassa sur l’agoraa d’intervals irregulars, mas a pas de Conselh estructurat coma l'es la bolè; son ròtle es mai consultatiu qu’executiu. Lo territòri e la populacion son repartits en tribús portant caduna un nom, desperelas subdivizadas en quiliastias. A l’epòca ellnistica, i a cinc tribús. Caduna ten nombre egal a la bolè, que deuriá èsser compausada d’un cinquantenat de membres. Lo chiffre es discutit, que lo nombre de tribús e lonombre de representants per caduna foguèt modificat.

Lo pritanèu, mena d'ostal de vila de la ciutat, fa fàcia al boleuterion. Lo bastit es associat al temple consacrat a Estia Boulaia, ont brutlava un fuòc de contunh. Sebla, segon de fonts, qu'auriá pas Espel itavant l’epòca de Lisimac, çò que voldriá dire que lo foncionament de la ciutat a l’epòca classica èra sensiblament diferent d’aqueste de las autras ciutats. Pasmens, las competéncias de las. assembladas son pro pròches del modèl corrent. Lo fòrça grand nombre de decrets accordant lo drech de ciutat a d’estrangiès mòstra qu’Efès èra atractiva.

Lo pritanèu aculhís de ceremonias importantas, de banquets e de recepcions. Es subretot lo sètge del conselh dels pritanes, versemblablament al nombre de dos. En de fòrça raras escasença, un dels dos podava èsser eponime. La foncion es, a Efès, un eritatge de la foncion reiala ancestrala: es al pritanèu que se tracta dels afars d’Estat. A partir del sègle III AbC al mens, las decisions dels pritanes son somesas a la bolè.

Lo grammateus es un magistrat que las foncions son pròches dels cònsols màger actuals. Sa foncion sembla far doble emplec amb aquesta dels pritanes. De fach, los pritanes, Al cap de l’instància deliberativa, s’ocupan dels aspèctes reglamentaris e decisionals; lo grammateus, el, es garant de l’aplicacion e del contraròtle de la bona realizacion de las decisions. Beneficiant d'una aura d’excelléncia, es al cap de la polícia locala, mena de milícia urbana, que los Romans gardaràn l’usatge jol Naut Empèri. Lo quita nom de la foncion rebat benlèu las competéncias d'expression orala deu fa pròva lo titulari de la foncion.

Tot coma a Esparta, i a a Efès una gerosia, es a dire un conselh dels ancians governant la ciutat. Son recrutament es aristocratic; per tradicion, los membres fan sesilha a vida e de biais ereditari. Lor nom es consignat sus un registre, que permet de contrarotlar en permanéncia la composicion d’aqiuesta assemblada. A partir del començament de l'epòca ellenistica, veire avant, es victima de la concurréncia del recrutament popular de la bolè: desfacha de sas competéncias civilas, sas prerogativas merman progressivament al sanctuari, las decisions d’aqueste conselh son alara somesas a l’aprobacion de la bolè e del pòble: s’agís d’una instància de proposicion e non pas de decision. Ocupa pasmens una plaça importanta a Efès, dins la mesura ont servís de ligam entre lo sanctuari e la ciutat.

La gerosia possedís lo sieu gimnasiarc, es a dire lo magistrat encargat de la bona tenguda de las competicions se debanant dins l’encastre de las ceremonias religiosas. N’es lo mèsme, coma dins l'ensemble de las ciutats del mond grèc, la carga del gimnasi. Sa foncion pòt semblar a una liturgia, que ten a sa carga l’ensemble dels còsts necessaris al bon foncionament de l’edifici e de las activitats ligadas.

Enfin, las competéncias de la gerosia son partejada per una autra categoria de magistrats, los epicletas, intermediaris entre lo pòble e lo conselh. De fach fan pas sesilha.

Se sap pas ont la gerosia fasiá sesilha, mas se sap que l’ensems de la vida civica de la ciutat s’articula a l’entorn d’un espaci central que constituís l’agora. Dins lo cas d’efès, Se dich « agora d’Estat ». A partir de l’epòca classica, pren una dimension comerciala, que confirma la mencion dins las fonts d’agoranòmas, ces a dire d'un magistrat encargar de manténer l’òrdre e de reprimir las fraudas. Es associat a d’autres magistrats encargats d'assegurar la seguretat de las carrièras e de far regnar l’òrdre public. Aquestes magistrats, que los noms son desconeguts, son jos la responsabilitat del grammateus.

Las doas autras titulaturas importantas e Efès son los Corètas e los ellenodics. Los primièrs donèron lor nom a una carrièra d’Efès, l’artèra màger que servís de referéncia per s’orientar suls plans de la vila. Conteniá a l'epòca las abitacions e tanben los luòcs de reünions d’aquesta confrairia. Los Corètas organizat en una mena d’òrdre social. Membres de la nauta societat, forman tanben un còrs d’armada poderós e robust que la ciutat sap utilizar. La defensa de la ciutat lor es especialament confiada. Atal un espaci lor es reservat dins lo domèni del sanctuari.

Los ellenodics son encargar de presidir los jòcs sacrats, d’i manténer l’òrdre e la disciplina. S’encargan tanben de la distribucion dels prèmis. Per aquò, fan un jurament e devon justificar detz meses de demorança dins l’ellenodicèu, lo bastit reservat a lor albergament, avant la tenguda de las Olimpiadas.

Las activitats culturalas e economicas

Las activitats culturalas

Los efesians agradan subretot lo « bèl ». Existís donc a Efès dos domènis artistics: l’art oratòri, e l’art « material ». S’i trapa un cèrt nombre d’especialistas de l’expression. Del vejaire artistic, i a mai sovent paricipan aquestes darrièrs dins diferents concors que ritman la vida de la ciutat. Dins aquestes darrièrs existisson doas menas de competicons. D’un costat, los concors gimnics, ont participan los atlètas – professioals o non – dins de competicions esportivas e atleticas, e de concors lirics, ont rivalizan d’especialistas de la paraula e del cant. Aquestes dos tipes de concors son sota la responsabilitrt dels Ellenodics.

Los concors lirics Se debanan dins lo teatre de la ciutat. Aqueste se trapa suls penjals del Panayir Dağ. L’ensemble dels concors se debanan a Efès, que siá d’Olimpia o d’Artemisia o d’autres concors que son los Efesia, los Romaia o los Balbillea (mai tardièr e fòra de nòstre encastre cronologic), comportavan los dos tipes de competicions. I a diferentas competicions liricas. Caduna ten del domèni de competéncia de diferents domènis de la lenga e del gèste. Atal, se vei de concors d’actors. Las fonts mencionan mai d’un còp de comedians, a vegada enfants, o de mimes. Aqueste darrièrs podavan se gropar en companhiá e anavan de concors en concors, e aquò, dins l’ensemble del mond grèc. Tanben, las inscripcions fan estat d’un grand nombre de pantomimes.

Aquestas espròvas, que lo debanament en granda partiada semblable a aquestes dels grands concors panellenics, s’i realizant de memorablas targas verbalas. Es possible que pendent afrontaments verbals que los poètas Callinos e Ipponax an podut desvolopar tot lor talent. Aqueste darrièr es un poèta satiric que foguèt expulsat d’Efès vèrs 540 per la volontat del tiran Atenagoras. Trapa alara refugi a Clazomènes ont contunha son òbra. Conegut per son fisic difòrme, èra la victima d'una trufariá dels esculptors Boupalos e Atenis, que lo caricaturavan. Sa grossieretat de pensada e de sentiment e sa vulgaritat, e tanben son manca flagrant de gost e sas referéncias permanentas a de sujèctes exclusivament locals l’empachèron d’obténer una quian que siá celebritat en Atica o endaòm mai dins lo mond grèc. Es considerat mai sovent coma l’inventor de la parodia – coma estil literari – e d’un mètre particular, scazon o choliamb. Aqueste tipe de talh metric, e lo ritme es una forma plan apropriada per l’estil burlesc dels poèmas d’Ipponax. Per mostrar l’ambiguïtat de la pensada del poèta i a son celèbre aforisme: « I a dos jorns ont la femna es un plaser: lo jorn ont se l’acasa, e lo jorn ont se l’aclapa ».

Los concors gimnics se debanaban dins l’estadi, que se trapa al nòrd de la ciutat. Tanben s’i debanavan l’ensems de las competicions esportivas.

Los atlètas constituissián una « casta » d’esperela. Coma los competitors lirics e literaris, lor victòria fa l’ufan de la ciutat e la renommada pels quita atlètas. Las victòrias son mai sovent inscrichas sus lors epitafs. Aqueste estatut particular s’aficha encora per la preséncia de mai d’un gimnasi dins la ciutat. Aqueste edifici es lo simbòl de l’educacion dins lo mond grèc. L’educacion fisica es indissociabla de l’educacion civica.

Compausats de doas partidas. Lo gimnasi es sota la direccion del gimnasiarc, Que lo pretzfach principal es d’assegurar la gimnasiarquia. Aquesta liturgia consistís dins lo financiament de l’ensemble de çò qu’es necessari al foncionament normal del gimnasi, que siá lo provesiment o l’entreten del luòc. Aqueste darrièr fa de compte dirècte a l’instància que l’elegissiá, que siá la bolè pel gimnasi municipal, o de la gerosia pel gimnasi del sanctuari. Lo ròtle del gimnasiarc, coma garant del bon foncionament de l’institucion « esportiva », es subretot per la ciutat. En efièch, es mercé al el que la ciutat raia per las victòrias dels atlètas. Lo gimnasi es consacrat al dieu Asclèpi.

En mai dels poètas, que Callinos e Ipponax son los exemples mai coneguts, aqueste que s’enconta en fòça grand nombre a Efès son los sofistas qu’ocupan una plaça de tria dins l’activitat intellectuala de la ciutat. En efièch, es aquesta categoria d’intellectuals que los tocavan en partiada la mission d’educacion. Los Sofistas son los fondators de l’ensemble dels metòdes de pensada que se desvelopèron pendent l’Antiquitat. Luènh de las criticas realizadas per Platon, estigmatizant atal de biais pejoratiu l’òbra dels sofistas, aquestes son a l’origina de la retorica.

Las escòlas de sofisticas an un ròtle important a Efès. Al delà de la sola educacion dels pichons efesians, donan a la ciutat un potencial intellectual que li conferís un estatut de centre intellectual. Existís diferents tesmònis de sofistas venent d’autres ciutats demandant a la bolè lo drech de ciutat a Efès.

Los grècs fasián la diferéncia entre la sophrôsuné (saviesa – mesura/moderacion) e sophia (saviesa – saber). d’entre aquestes que s'interessavan a aquesta darrièra, i aguèt primièr los sophoi (savis, bubretot los Set Savis), puèi los philosophoi (cercaire de sophia, filosòfs). Al contrari del sophos o del philosophos que tendon a transformar lors discípol en sophoi e philosophoi a lor torn, los sofistas volon pas formar d sophistai, mas, concrètament, de gents capables de soscar, a prene de decsions, a argumentar e a governar.

Lor ensenhament es pro carestiós. Alara sola una minoritat podava s’ofrir aqueste tipe d’ensenhament. Aquesta formacion es subretot practica e lo desvolopament d’aquesta mena a la naissença de la retorica a partir del sègle IV AbC.

Atal, dins lo cas d’Efès, los sofitas desaparéisseon pauc a pauc de las fonts a partir d’aqueste periòde, per èsser remplaçats pels retors e lors talhièrs. Sens pasmens èsser totalament activita suplantada qu’i de sofitas a Efès fins a l’epòca imperial. La renomada d’aquestes mèstres èra una font d’ufan Per la ciutat e passant las limitas d’aquestas. D’estudiants del mond entièr se ronçavan a Efès per s’ofrir lors servicis. Aqueste ensenhament èra de qualitat e reconegut dins una granda partida del mond grèc.

A costat d’aquestes especialistas del lengatge e dels discors i a los filosòfs. Lo mai celèbre d’entre eles a Efès es Eraclit. Sa pensada e son òbra mòstran la vivacitat culturala d’Efès. Tot coma sos confraires, Eraclit anava al culte de las Musas. Lo luòc d’aquesta devocion, atestat a Efès, es lo Musèu o Mouseion. Encara se sap pas s’aqueste bastit seguèt s’evolucioncaracteristicas dels Mouseion a l’epòca ellenistica, es a dire la transformacion en « centre de recerca ».

I a enfin los talhièrs dels grammateis. Aquestes « gramaticians » son encargats de l’ensenhament e de l’aprendisstge de la lectura e de l’escritura. Es per exemple d’entre eles qu’Atal II recrutèt lo preceptor que farà l’educacion de son nebot.

I a pas o pauc d'arquitèctes o d’esculptors a Efès, coma testimònia lo metòde que la ciutat utiliza per la construccion e la decoracion de l’Artemision, es a dire emplegar d’arquitèctes d’esculptors estrangièrs a la ciutat.

Organizacion socioeconomica

Eritièra de la tradicion monarquica, l’aristocracia efesiana dispausava a l’origina de la proprietat e del contraròtle del patrimòni fonzièr de la ciutat. Aquestas grandas familhas gerissián lo cap de la ciutat e occupavan los pòstes claus de son organizacion, que siá las diferentas magistraturas, las professions intellectualas o los diferents peirats.

A la favor dels capivaraments politics del sègle VI, l’aristocracia pèrd pauc a pauc son influéncia. Es despossedada de sas proprietats, confiant lor cultura e lo provesiment de la cutaut al païsans. Del mèsme biais que dins l’esemble del mond grèc, lo regim aristocratica es remplaçat per « l’institucion » democratica. Pasmens, avent perdut lo contraròtle « total » de la ciutat, la classa « aristocratica » encara demora poderosa e garda tot son prestigi, e tanben una cèrta influéncia. Atal, las confrairias de Corètas son revelatriças d’aquesta marca de l’aristocracia sus la societat efesiana que recrutan exclusivament al sen de las grandas familhas aristocraticas. Del mèsme biais que l’oplit deviá financiar son equipament, los membres d’aquestas confrairias devián assumir d’espereles los còst de crompa e d’enrtreten de lor equipament militar. Al contrari d’Atena i a pas a Efès un desvolopament de l’infanteriá peduga. Jamai pas cap de contingent massís vendrà a d’Efès.

Se l’aristocracia demora presenta e gaireben influenta, la majora partida de la societat efesiana es constitisda per las categorias « mejanas » que los membres Mai sovent an de professions dichas « liberalas ». I a a Efès Éphèse un fum de « pichons » mestièrs que lo ròtle es fondamental. Per exemple i a fornièrs. La val del Caÿstre es plan adaptada a la cultura del blat. La ciutat n’èra excedentària. Fòrça revòltas ligadas a las variacions del prètz del quita blat Se debanèron.

Los fornièrs èran sota la responsabilitat de l’agoranòma encargat del contraròtle de l'agora. Aqueste espaci public èra lo centre neuralgic de la ciutat, coma centre « politic » de la ciutat e benlèu encara mai marcat a Efès coma centre de comèrci. Situada just a proximitat del pòrt, èra l’espaci dedicat als escambis comercials, que siá per las mèrças arribant a Efès, aquestas que ne sortissián o aquelas que s’escambiavan los efesians entre eles.

A causa de la situacion geografica d'Efès, lo pòrt ocupa una plaça de tria dins l'activitat economica de la ciutat. Èra dobèrta per una estatua colossala de Poseïdon. Efès comptava fòrça talhièr de textil que la produccion passava la sola produccion domestica tradicionala. I a tanben de ressaires de fusta e de marbre.

Enfin existís un grand nombre de pichons artesans. La revòlta provocada contra la predicacion de sant Pau mòstra l’influéncia d’aqueste grop socioprofessional e de son organizacion. Demetrius èra un orfèbre ue realizava de pichons Artemision d’argent per vendre. Coma el, la majora partida dels artesans d’efès expleitava l’imatge e la celebritat del temple a lors benefici. La denegacion d’Artemis per sant Paul, de son culte, e en consequéncia de son temple, fa prejudici a aquestes artesans, que l’activitat decréis a mesura que lo nombre de pelegrins merma e que los quite efesians se desvián d’Artemis.

Forman una categoria privilegiada al sen de la ciutat. La majora partida dels artesans èra ligadas al temple e ne fasent una expleitacion comerciala. Lor nombre important, que ne fa una massa populara « instabla », obliga la ciutat e son administracion a los prene en compte e se’n conciliar sas gràcias (privilègis e avantatges, aleujaments fiscals, exempcion de contribucion a las soscripcions publicas). Participan a l’enriquiment economic e cultural de la ciutat. Los escambis comercials desvolopan l'utilizacion de la moneda.

La practica medicala se desvolopa subretot al sen de la ciutat. Lo desvolopament de las escòlas de medecina e lo vam de la practica medicala privada e publica pòdon èsser degudas a las condicions culturalas reünidas al sen de la ciutat. Caireforc intellectal, Efès èra una de las citats propícias al desvelopament de las practicas curatives. Tanben lo climat, ligat a la situacion geografica de la ciutat, es pas estrangièr a aquesta espelida.

Lo desvolopament de la medecina a Efès a de ressons sul plan social e economic. La naissença de las escòlas de medecina provòca la creacion d’una novèla categoria sociala al sein de la ciutat.

Lo vam de la medecina a Efès ven de la mitat del sègle VI. Pasmens, es pendent lo sègle IV que se realiza una veraia estructuracion de son ensenhament e de son exercici. Efès es un centre reputat per la formacion dels mètges. Es la qualitat reconeguda a Soranos d'Efès, qu’exercissiá a Roma al sègle III AbC. Es aqueste practician que foguèt a l’origina de realizacion, sota la forma de tractat, de las tecnicas ginecologicas.

Lo recrutament e l’evaluacion dels metges respondon a diferentas exigéncias. Es evaluat lor nivèls scientifics, amb un concors que compòrta quatre matèrias: suntaymatos, probleatos, keirourgias et organon.

Vida religiosa

La vida religiosa a Efès s'organiza a l’entorn del panteon ellenic classic. Pasmens, los efesians vodan un culte Especial Asclèpi e subretot a Artèmis, divinitat tutelària de la vila.

Coma dins lo rèste de l'Anatolia, aquesta Artemis efesiana es pas la divinitat caçaira dels Grècs continentals, mas una divesa protectritz de la ciutat e de sos abitants. Gaireben totas las inscripcions trobadas a Efès mencionan la divesa, que siá per la garison d'una malautiá, la proteccion dels efèbs o encara l'espandiment d'un crédit.

Artèmis d'Efès nos es subretot coneguda amb la representacion que s'impausa pendent lo sègle II AbC: una estatue de cambas quichadas, escartant los braces e portant al nivèl del pitre d’ornaments pareissent a de sens, que la significacion exacta es subjècta a controvèrsia. L'ipotèsi mai probabla es aquesta d'una estatua d’en primièr fòrça simpla, benlèu un xoanon de fusta, qu’èra vestisa d'ornaments (vels, cofaduras, etc.) – aquestes aurián enseguida estat dirèctament integrats a las representacions de l'imatge de culte.

Un cèrt nombre d'autras divinitats, egipcianas Gaireben, fan tanben lor aparicion amb la dilatacion del mond grèc provocada per las conquistas d'Alexandre lo Grand.

L'epòca romana

En 134 AbC, Efès es declarada liura pel rei de Pergama, Atal III. A la mòrt d’Atal III en 133, l’ensemble de las possessions atalidas es sota contraròtle roman. Sol Eumèn III s’opausa encara a çò que considèra coma una annexion. Fàcia a las contestacions de son testament per Aristonicos, Efès, per paur de pèrdre sa libertat, agrandís son còrs civic per lutar contra Aristonicos e mobiliza de tropas e flotas. En 131, la flota d'Eumèn III es destrucha per aquesta d’Efès. Après sa desfacha definitiva en 130, pas res pus contestarà pas la tutèla romana d’aquesta partida del mond medeterranèu.

Los quadres de l’administracion romana son alara progressivament mesa en plaça. L’Anatolia una província romana, plaçada jos la direccion d’un procònsol. Sembla qu’a causa de son engatjament als costas dels romans, Efès garda son estatut de ciutat liura. En efièch en 129 AbC, un decret de la ciutat, mandat al Senat de Roma, trobat dins las escavacions del Capitòli, indica que los Efesians remercièron aqueste per li aver ofèrt la libertas e desliurat de la tutèla atalida. Mas malgrat son estatut liure, lo procònsol s'installa a Efès que ven capitala de la província romana. Es creat un malhum rotièr dempuèi la Macedònia permetent deligar Pergam e Efès destinat al desplaçament de las tropas. Aquesta cerrièra favoriza tanben lo desvelopament economic de la ciutat.

En 88 AbC, lo Rei del Pont, Mitridat VI (120-63) conqueriguèt l'Anatolia occidentala encontra lo sosten de fòrça ciutats qu’Efès. Las directivas de Mitridat e l‘òdi sentit al vejaire dels romans presents abotissent a çò que se nomena "Las Vèspras d'Efès", episòdi ont 80.000 ciutadans Romans e Italians d'Asia Menora foguèron chaplats. Fòrça d’entre eles venián Efès. Mas fàcia a l'avançada dels romans e lo comportament violent de Mitridat, Efès cambia de camp, se revòlta declara la guèrra a Mitridat. Un còp Mitridat vencut, après la patz de Dardanos, Sulla, general roman va a Efès e convòca los notables de las ciutats d'Asia menoras per las sanccionar, pròva de l'importança administrativa de la ciutat. Efès malgrat son sosten quitament tardièr a Roma pèrd alara sa libertat.

Après l'assassinat de Cesar, una luta mai fèra encara opausa Marc Antòni a Octavi e en 33 abC. Antòni, acompanhat de Cleopatra, s'establís Efès d'ont prepara la batalha finala. Serà vencut dos ans mai tard a Actium, en Grècia.

Al començament de l'Empèri, Octavi, vengut August, decidís de tornar a Efès son estatut de capitala. Una autra seria de grandas òbras comença marcant son estatut. Efès ven una de las tres grandas metropòli de l'Empèri roman, e pòt alara èsser considerat coma un ligam indispensable entre l'Orient e l'Occident.

Antiquitat tardièra

La vila es pas estalivada pels trevolums que tòcan la mai granda partida de l'Empèri a la mitan del sègle III: alara que sa cencha es en roïna per manca d’entreten, e après aver estat damatjat per un tèrratrem, la vila es fòrça tocada en 262 jos l'emperaire Gallien per una espedicion maritima d’ostrgòts et de piratas eruls: pilhan e incendian lo Temple d'Artèmis, segon l'Istòria Augusta e Jordanes, e damatjan benlèu d'autres quartièrs. Se reviscola lentament la ville de las doas castròfas, coma lo mòstra la raretat de las inscripcions del tresen quart del sègle III, e l'arrèst aparent de las activitat edilitàrias grandas.

Administracion e vida politica

Cal esperar lo règne de Dioclecian, que restablís de biais durable la seguretat de l'empèri e en reforma prigodament las institucions, per veire la vila dintrar dins un novèl periòde astrat, que dure tres sègles, fins a las invasions pèrsas e arabias. Se lo deu a sa situacion estrategica sus la rotas comercialas. La vila demora un pòrt de tria sus las rotas de comerci de Mediterranèa orientala: dins la seccion consacrada a las rotas maritimas dans l'edicte del maxim per Dioclecian, tres menan a Efès, dempuèi Alexàndria, la Siria e la capitala imperiala, Nicomedia. Aquesta importança contunha après la fondacion de Constantinòble, Efès demorant un pòrt d’escala sus la rota entre la capitala e l'Egipte. Aquesta posicion centrala es tanben la rason lquea vila foguèt causida per la reünion de dos concilis ecumenics en 431 e 449.

Dins la nòva organazacion administrativa realizada jos la Tetrarquia, Efès demora una capitala provinciala, lo sètge del procònsol d'Asia, mas amb un ressòt que l’espandida geografica mermèt fòrça al respècte de l'anciana província senatoriala: la novèla província d'Asia s'espandís lo long de la còsta dempuèiAdramyttion fins al Meandre e inclutz dins lo rèire país la val del Caïstre e tanben lo territòri al Nòrd de Meandre. Lo procònsol d'Asia, governaire e jutge de darrièra instància per la província, ocupa una plaça privilegiada dins la ierarquia onorifica de l'administracion imperiala a causa del prestigi ligat al pòste: ven dins l'òrdre de preseança dirèctament après los prefèctes del pretòri e de la Vila, avant los vicaris diocesans. d’entre los titularis coneguts del pòste, i a la preséncia de diferents òmes de letras, coma los istorians Eutròp (371-372) e Festus (372-378).

Efès es tanben una capitala ecclesiastica: son evèsque es metropolita de la província d'Asia e gausís d'una influéncia a causa l'ancianetat e lo prestigi de sa glèisa. Las pretencions de la metropòli a s'auçar a un reng comparable a aqueste d'Antiòquia o d'Alexàndria son pasmens decebuda al Concili de Calcedònia en 451, malgrat la pièja del patriarca d'Alexàndria. Lo métropolita recep lo títol d'exarc del diocèsi d'Asia, e deu daissat la primièra plaça en Anatolia a l'evèsque de Cesarèa de Capadòcia. Lo grand sètge eclesiastic rival d’Esmirna ganha tanben son independéncia e es promogut arquevescat autocefal a aqueste mèsme concili.

La ciutat garda sas institucions politicas pendent l'Antiquitat tardièra, quitement se son pauc a pauc abandonadas al segon plan pel ròtle creissent de l'administracion imperiala. Lo Conselh (Bolè) e lo Pòble (Demos) son encara atestats dins l'epigrafia del sègle IV, amb d’inscripcions en l'onor dels procònsols o de l'imperatritz, fins a jos Teodòsi II. Lo Conselh es encara en activitat en 431, quand lo comte Candidianus lo covòca per far remplaçar l'evèsque, una anecdòta que mòstra lo ròtle d’aquesta institucion dins l'eleccion e la depausicion dels evèsques. Mas lo pretzfach màger del Conselh demora la levada dels impòsts, que los membres son personalament responsables. Aquesta carga fiscala es tan mai pesuga que los rengs dels conselhièrs sont esclarzit per lors assags d'i escapar en dintrant dins lo clergat. En 400, a Gl!èisa d'Efès es tocada per un escandal que demanda l'intervencion e lo desplaçament per far una enquesta del patriarca de Constantinòble, lo quite Joan Crisòstom: l’evèsque Antoninus es accusat de malversions, coma la venda del títol d'evèsque dels conselhièrs volent fugir los rengs del Conselh e las obligacions fiscalas ligadas.

De biais significatiu, Candidianus convòca en 431, amb los conselhièrs, los honorati (ἀξιοματικοί / axiomatikoí), es a dire los notables, los grands tèrratenents que prenon de facto en man la gestion dels afars publics de la vila, als costat del governaire e de l'evèsque. Lor influéncia creissenta al sègle V se realiza al prejudici del Conselh que desapareis de las fonts.

Lo pòble se reünís en assemblada (ekklesia) al teatre, ont sont afichadas las proclamacions publicas, coma en 431 la depausicion pel sinòde nestorian dels evèsques ortodòxes Ciril d'Alexàndria e Memnon d'Efès. Dins l'Antiquitat tardièra, sus iniciativa del gvernaire o d'autras autoritats, aquestas assembladas procedisson a d’acclamacions que son lo mejan privilegiat per far conéisser l'opinion populara d'un biais gaireben contrarotlat. L'alternativa es la revòlta populara: l'activitat reglementària dels procònsols d'Asia per limitar los trebolums, en interdisent per exemple la portada d'armas, testmònia de l'importança d’aqueste fenomèn. Las querèlas religiosas son a l’epòca l’escasença màger de trebolums, a l’agach dels actes conciliaris de 431 e 449, so per de susmautas qu’companhan de nominacions impopularas al sèti episcopal. Las faccions del teatre jògan un ròtle capital dins l'organizacion d’aquestas manifestacions e dins las revòltas que ne resultan a vegada: d’inscripcions dins la region del teatre fan referéncia als Blaus e al Verds, sostens respectius dels emperaires Focas e Heraclius al començament del sègle VII. En 441, es en responsa las aclamacions organizadas per aquestas faccions que lo procònsol Phlegetius decidís d'accordar son perdon a de ciutadan d’Esmirna per un greuge desconegut.

Una autra institucion politica subrevisquèt a Efès, al mens al començament de l'Antiquitat tardièra, lo Koinon d'Asia: aquesta assemblada provinciala rassemblava los representants d’uèit ciutats d'Asia portant lo títol de metropòli. Èra encargada d'organizar lo culte imperial, amb los jòcs tenguts en son onor. Après la reorganizacion administrativa de Dioclecian, sola Efès contunha d'aculhir las assembladas del Koinon. Jos Valens una lei prescriu que las quatra ciutats que son tituladas de metropòli devon partejar lo còst dels jòcs, que se debanan alara a Efès cada quatre ans. Aquestes jòcs, s’èran levats los ressons pagans nanteriors, son organizats pel grand prèire, elegit pel Koinon d’entre los ciutadans de las quatre metropòlis, l'Asiarc, o per de foncionaris nomenats alitarcs. Son carestissims, que son expressament exclusits de la lei de 409 limitant las depensas pels jòcs civics. Una partida de lor financiament pòt èsser realizada per una subvencion imperiala, mas l'essencial repausa malgra tot sul grand prèire. L'exercioi d’aquesta liturgia es donc una carga financièra importanta, qu’a sas contrapartidas, que garantís lo reng de senator a l’Asiarc, al mens a partir de 385. L'assemblada provinciala tanben jòga un ròtle politic, coma organ consultatiu: compausada dels honorati de la província, es menada a debatre dels afars publics, de far de mercejadas als governaires, l’e tanben d’ambassadas près de l'emperaire. Encara en activitat jos Julian, se sap pas exactament quand desaparéis. Es probable que los jòcs arrestèron d'èsser organizats, a causa de lor còst, plan lèu, e benlèu l'assemblada provinciala subrevisquèt mai longtemps, a causa de son novèl ròtle politic.

Lo desvolopament del cristianisme

Las originas de la comunautat crestiana

Lo cristianisme se desvolopa a Efès mercé a son associacion estrecha amb l’istòria apostolica: l'apòstol Paul redigís, per aquesta comunautat, son Epistòla als Efesians. Sa glèisa es una fondacion de Timotèu d’Efès, discípol de Pau de Tars: la vida del sant, possiblament redigit al sègle IV, que las relíquias foguèron transferidas a Constantinòble a partir dz 356, descrich son martiri sus l’Embolos, e son inumacion sul mont Pion, e la construccion d’un martirium en son onor.

La tradicion dona a diferents pròches del Crist lor darrirèra demorança dins la vila o a l’entorn,de començar per Joan: l’apòstol auriá estat liberat de son exili a Patmos après la mòrt de l’empeaire Domician e seriá mòrt a Efès dins lo règne de Trajan vèrs 100-101. Lo Libre de l'Apocalipsi, qu’es benlèu l'autor, cita Efès coma una de las sèt Glèisas d’Asia, çò que mòstra l’existéncia d’una comunautat crestiana importanta partir de l’epòca. Joan auriá estat enterrat sul puèg d’Ayasuluk, mas l’identitat del mòrt fa debat a la fin del sègle II: s’agís de saber se l’autor de l’Apocalipsi es tanben aqueste de l’evangèli, una posicion sostenguda pel primièr còp per Irenèu de Lion, mas fòrça contestada a partida de epòca (fin del sègle II). S’aquesta identitat es finalament acceptada, es encara contestada al sègle IV per Eusèbi de Cesarèa. I aviá segon el d’autres autors crestians de l’epòca d'Irenèu, dos personatges omonims, Joan de Zebedèu e Joan lo Presbitèr (Joan lo Vièlh), ambedos enterrats a Efès. Segon eles, poiriá èsser aqueste segond Joan qu’auriá trabalhat a las darrièras versions de l'evangèli nomenat uèi: evangèli segon Joan. La tomba de l’apòstol es lèu objècte de veneracion, e una glèisa i es bastida dessús a partir del sègle IV.

En vertut d’una interpretacion de l’evangèli atribuit a Joan la cresença se desvelopa a partir dels primièrs sègles que l’apòstol es pas mòrt, mas qu’es pas qu’endormit dins sa tomba, en esperant la Secongoda Parosia del Crist. Ne tesmoniará lo signe de vida que son alen ecoba la posca la superfícia de sa tomba: virs 416, lo quite sant Agustin apièja la cresença que sembla plan partejada pels crestians d'antan, alara que Gregòri de Tors precisa mai tard, a la fin del sègle VI, qu’aquesta posca miraculosa es nomenada mana e utilizada per garrir los malauts dins tot lo mond crestian.

Segon la tradicion crestiana, es a Efès que Joan auriá redigit l'evangèli que li es atribuit, e tanben la Verge Maria, que lo Crist sus la crotz aviá confiada a la garda del « discípol que Jèsus amava », i auriá demorat. Sus un puèg a 7 km al Sud d’Efès, una pichona glèisa bizantina del sègle XIII, coneguda jol nom de « Ostal de la Verge Maria » (Meryemana Evi), i gardariá lo remembre d’aquesta demorança mariala. Las tradicions de la preséncia de Maria a Efès e de sa « dormicion », es a dire sa mòrt, dins aquesta vila ven dels primièrs temps del cristianisme. S'i apond la tradicion que, après sa « dormicion » (es a dire sa mòrt), auriá estat transferida miraculosament a Jerusalèm per que son còrs, intacte, siá enterrat dins lo jardin de Getsemani, pendant que son alma es auçada als cèls. Segon una autra tradicion, seriá estat emportada còrs alma dins son Assompcion de Maria,. La preséncia conjonta de Joan e Maria a Efès es mencionada per fòrça autors crestians a partir del sègle II e per exemple al sègle V, pels actes del concili de 431 que precisan qu’aqueste se ten dins la vila ont demorèron. De recits sul sejorn de Maria de Magdala venon tanben de l’Antiquitat tardièra: Gregòri de Tors e lo patriarca de Jerusalèm Modestus (630-634) contunhava aquesta cresença. Aquesta seriá, ela tanben, mòrta a Efès.

Las persecucions e la legenda dels Set Dorments

L’istòria de la comunautat cretiana d’Efès avant la Patz de la Glèisa es pas plantrè comeguda, quitament se d’indicis materials (fragments de sarcofags, d’inscripcions, sanctuari rupèstre sul puèg de Bülbüldağ) mòstran sa progression als sègle II e III. Lo sinaxari de la glèisa de Constantinòble garda la memòria de diferents martirs de las darrièras persecucions contra los cretians a aquesta epòca, deseconeguts seson: sant Miròp jos Deci, sant Porfiri lo Mime jos Aurelian, sant Andronic, sant Adauct e sa filha santa Callistèna dins la darrirèra granda persecucion, jos Dioclecian.

Es tanben vèrs 250, jos l’emperaire Dèci, que la legenda plaça lo començament de l’istòria dels Set Dorments d'Efès: un grop de jovents secutats per lor fe crestiana se refugia dins una balma ont s’endormisson e son emurats per sos secutaires. Se desrevelhan dos sègle mai tard, jol règne de Teodòsi II, vèrs 430, e se faguèron remarcar de las autoritats per aver assajar d’utilizar de monedas del règne de Dèci per crompar de manjar: lo quita emperaire anèt sul luòc del miracle l’escasença d’un romevatge a Efès. La cauna presumida dels Set Dorments ven un luòc de pelerinatge, visitat vèrs 530 pel pelegrin Teodòsi, que lo recit, que dona una primièra lista dels noms dels sants, es lo mai ancian tesmòni d’aquesta legenda e lo culte a l’entorn. Unes istorians estimèron qu'una partida de la legenda deviá aver de raices istorics, entre autre las rason de las escasenças de son apareission dins una de las mai grandas vilas de l'Empèri, a un moment crucial de l'istòria de la Glèisa, just avant un concili ecumenic. Aquesta istòria de jovents se presentant coma de subrevivents de persecucions es plan benvenguda a un moment ont la controvèrsia origenisme sus las resurreccion dels còrs èra viva. Una glèisan mariala es benlèu bastida jos lo règne de Teodòse II a l’entorn de la balma, e de la granda necropòli crestiana que s’i desvolopa dempuèi lo sègle IV al mens.

Lo trionfe del cristianisme

La reconeissença dels cristianisme jos Constantin acaba pas subran los cultes pagans que contunhan d'èsser tolerats pendent gaireben tot lo sègle IV. L'Artemision, brut restaurat après sa destruccion pels Gòts en 262, benlèu contunha d’aculhir los fidèls d'Artèmis fins al règne de Constanci II, veire fins a las leis de Todòsi I impausant lo cristianisme coma religion oficiala. Lo culte de Serapis es encara vivent al sègle IV, en se fisant a l'epigrafia, tanben lo culte imperial: lo temple d'Adrian, restaurat jos la Tetrarquia, recep a la fin del sègle una dedicacia a Teodòsi, lo paire de l'emperaire omonim. Pasmens, lo paganisme conéis una retirada inexorabla, coma lo mòstra la roïna dels temples de Roma, de Cesar e d'Isis sus l'agora superiora. Lo grand temple sovent identificat coma un Serapieion demora en partida en roïna après la catastròfa de 262.

La cristianizacion de la vila pren un torn radical al passar del sègle IV a V. Fòrça rèstes de violéncia contra los edificis pagans mòstran l'existéncia d'un veraiiconoclasme crestian. Lo nom d’Artèmis es escafat de las inscripcions dins los tèrmes del pòrt e dins lo portic davant lo Pritanèu. De croses son gravadas al front d’estatuas d'August, de Livi, e d'autras encara, per las cristianizar, quand son pas purament e simplament destruchas e enterradas, coma es lo cas al Pritanèu. L’estatut d'Artèmis que marcava lo caireforc des doas carrièras màger es casuda e remplaçada per una crotz monumentala, acompanhada d'una inscripcion descrivent trionfalament aquesta cristianizacion simbolica de l'espaci urban: « Demeas, après aver tobat l'imatge enganaire del demòni Artèmis, aucèt aqueste signe de vertat. Onorèt Dieu que caça las idòlas e la Crotz, lo simbòl victoriós imortal del Crist. » Es a aquesta epòca, vèrs 400 que l'Olimpieion, lo temple d'Adrian divinizat, es sistematicament aclapat fins a sas basas, e son descòrs escultat brutlat dins de forns de calç. Lo paroxisme simbolic d’aqueste iconoclasme crestian se debana en 406 quand Joan Crisostòm fa brutlar l'imatge cultual d'Artèmis.

Lo paganisme surbreviu pasmens encora coma religion privada, dins la vila coma dins son rèire país. Segon Isidòr de Pelusi (mòrt en 435), los Ellens (es a dire las pagans) escavan los rèstes del temple d’Artèmis per los reverar, e « fasent d’onors divins a de tombas e a de cendras pestiferadas ». Jos Justinian, en 542, Joan d'Efès es mandat en mission per combatre lo paganisme en Asia Menora: Afirma n’aver convertit 80 000 dins las províncias d’Asia, de Caria, de Frigia e de Lidia, ont bastiguèt 89 glèisas e fonda 12 monastèris. quitament se son accion se faguèt de dins las campanhas, una inscripcion de Sardes testomònia tanben de son passatge dins las vilas.

Quitament a Efès, lo triomf del cristianisme se manifèsta primièr per una espelida de glèisas dins la vila, qu’unas son installadas dins de monuments pagans convertits al culte crestian: es lo cas de la stoa sud de l’Olimpieion qu’aculhís un primièr sanctuari crestian dedicat a la Verge pel concili de 431, de nòu lèu bastit per venir la catedrala de la vila. Lo pretenut Serapeion a l’Oèst de l’agora vei una glèisa installada dins la cella del temple benlèu a la fin del sègle IV. Una rotonda romana suls penjals inferiors del Panayir dağ, de foncion originala deconeguda, es transformada en glèisa tardièrament (sègle V o VI — es coneguda jol nom fantesiós de « Tomba de sant Luc » degut al primièr ecavaire, J. T. Wood. De glèisas son tanben bastidas ex novo: un martirium puèi una basilica son bastidas al dessús del luòc que la tradicion locala atribuís a la tomba de l’apòstol Joan sul puèg d’Ayasuluk. Una basilica cementariala es benlèu fondada lèu al nòrd de la pòrta de Magnesia, suls rèstes s’un barri ellenistic. D’autras glèisas devián encara existir, segon lo testimoniatge dels actes conciliaris, e tanben de capèlas privada: las doas grandas demoranças romanas tardièras, lo « Palais del procònsol » e l’ostal del peristil al dessús del teatre n’èran provesida.

Los concilis d’Efès

L’importança de la comunautat crestiana d’Efès es confirmada per la tenguda de dos importants concilis dins la vila, metropòli d’Asia, dins lo règne de Teodòsi II, lo 3n concili ecumenic (dich d'Efès) en 431, e lo segond concili, mai conegut per la tradicion catolica jol nom de en 449. Los actes conciliaris constituisson una font importanta de l’istòria religiosa e politica de la vila.

Lo principal objècte del tresen concili ecumenic, inaugurat lo 22 de junh de 431 dins la glèisa de Maria adobada per l’escasença, es lo règlament de la question de la natura de la santa Trinitat. Amassa unes 150 participants per la primièra sesilha, a opausa lo patriarca de Constantinòble Nestòri, partisan del diofisisme a Ciril d'Alexàndria e Memnon d’Efès, defendents la doctrina monofisita. Memnon mobiliza la populacion per sosténer Ciril e d’intimidar Nestòri: de descaladaires enròdan son ostal, destorban una reünion que ten amb sos partisans, las glèisas li son barradas. Lo representant imperial, lo comte dels domestic Candidian, puslèu en favor de Nestòri, fa intervenir la tropa per lo protegir e intimidar a lor torn sos adversaris: interdit als partisans de Ciril d’assistir a las sesilhas del concili e s’esfòrça de far votar la depausicion de Memnon. Lo començament del concili es pasmens desfavorable a la causa nestoriana, que Ciril capitat a far depausar Nestori: la fola dels Efesians acompanha lo vencedor dins una procession nocturna trionfala fins a sa demora. Es lo trionf de la teologia alexandrina, l'interpretacion per Ciril de la doctrina cristologica del concili de Nicèu : segon el, l'umanitat e la divinitat del Crist son unidas dins una union ipostatica. Una consequéncia importanta de long tèrme es la reconeissença de la Verge Maria del títol de Teotocos, « Maire de Dieu », es a dire del Jèsus òme e tanben de Jèsus tal coma es reconegut pels cretians coma « Dieu verai e òme verai ». Lo pelagianisme es condamnat coma una eretgia.

Mas l’arribada de l’evèsque d'Antiòquia, Joan, un adversari de Ciril, cambia la donada: fa una sesilha rivala del concili e fa condamar los Alexandrins. L’emperaire interven a son torn, condaman los dos partits e fa arrestar lors caps, e los embarra a demorança. Los evèsques se planhon de la calor e benlèu patisson benlèu de la malària, un testimoniatge interessent sus l’insalubritat de las bassas tèrras de la vila. Segon Ciril, morisson de membres del concili pendant lor sejorn. L’acabament de las òbras del concili provòca un esquisme seguent la disputa entre Joan e Ciril, que se reconcilian en 433. Mas lo nestorianisme demora desfach dins lo primièr grand concili ecumenic del sègle V.

La populacion d'Efès conunaha de jogar un grand ròtle dins los afars ecclesiastics las annadas seguentas, coma massa de manòbra per de descaladaires al servici de l'una o l'autra faccion de la Glèisa. En 443, l'evèsque Olimpi de Teodosiopolis es menat manu militari a la glèisa ont deu procedir sota la constrencha a l'ordinacion del novèl evèsque d'Efès, Bassian. L'eleccion es contestada pel concili d

Listed in the following categories:
Post a comment
Tips & Hints
Arrange By:
Noah Weiss
30 September 2014
You have to visit if you're coming to Turkey. It's the most amazing reconstructed historical ruins I've ever seen. Efes was the Asian capital of the Greco-Roman empire. Only ~1hr from Izmir airport.
Aycan
27 August 2016
Amazing! So many findings enlighten the history of the city almost completely but u should def use audioguide, enter the specialzone w/ houses and start from uppergate otherwise it becomes so tiring
????fulyaersoyc????
11 July 2013
Go early morning or late afternoon, need sneakers&hat, take a bottle of ice cold water,start from the second gate at the top of the area to avoid the hills.Pls bring something to eat for cats and dogs
Elena Nurmukhametova
10 June 2015
Personally, was impressed by library of Celsius and a lot of tourists from Asia. dont visit it during a hot sunny days otherwise u might regret an idea to go there????
edna_ellena .
3 January 2019
Breathtaking historical place. Huge walking area, go early, wear comfy sneakers and take water. I guaranty you will be amazed. Part of the monuments has been moved in Pergamon museum in Berlin.
Burak Sansal
31 May 2014
Huge archaeological site, definately a must-see. It gets very crowded during high season and when cruise ships dock at the pier. It gets hot, visit it early morning. Now entrance costs 30 TL
Load more comments
foursquare.com

Hotels nearby

See all hotels See all
Celsus Boutique Hotel

starting $64

Bella Hotel

starting $34

Nilya Hotel

starting $51

Amazon Petite Palace

starting $51

Ayasoluk Boutique Hotel

starting $84

Ephesus Paradise

starting $58

Recommended sights nearby

See all See all
Add to wishlist
I've been here
Visited
Library of Celsus

The library of Celsus was built for Tiberius Julius Celsus Polemaeanus

Add to wishlist
I've been here
Visited
Church of Mary

The Church of Mary (Turkish: Meryem Kilisesi) is an ancient Christian

Add to wishlist
I've been here
Visited
Temple d'Artèmis a Efès

Lo Temple d'Artèmis (en grèc Ἀρτεμίσιον e en latin Artemisium),

Add to wishlist
I've been here
Visited
House of the Virgin Mary

The House of the Virgin Mary (Turkish: Meryemana or Meryem Ana Evi,

Add to wishlist
I've been here
Visited
Adnan Menderes Airport

İzmir Adnan Menderes Airport (IATA: ADB, ICAO: LTBJ) is an

Add to wishlist
I've been here
Visited
Pythagoreion

The remains of the Pythagoreion, an ancient fortified port with Greek

Add to wishlist
I've been here
Visited
Tunnel of Eupalinos

The Tunnel of Eupalinos or Eupalinian aqueduct (Modern Greek:

Add to wishlist
I've been here
Visited
Lake Bafa

Lake Bafa is a lake situated in southwest Turkey, part of it within

Similar tourist attractions

See all See all
Add to wishlist
I've been here
Visited
Machu Picchu

Machu Picchu (nom castelhan) o Machu Pikchu (nom quíchoa, de machu,

Add to wishlist
I've been here
Visited
Acròpoli d'Atenas

Lo Acròpola d'Atenes es lo acròpoli grèga mai importanta. Lo Ac

Add to wishlist
I've been here
Visited
Old Town, Al-'Ula

The Old Town is an archaeological site near Al-'Ula, Medina Province,

Add to wishlist
I've been here
Visited
Persèpolis

Persèpolis èra una capitala de l'Empèri Aquemenida situada dins lo pl

Add to wishlist
I've been here
Visited
Temple of Poseidon, Sounion

The ancient Greek temple of Poseidon at Cape Sounion, built during

See all similar places