La Granda Muralha de China (en chinés tradicional 萬里長城, en chinés simplificat 万里长城, Wànlǐ Chángchéng) es una fortificacion chinesa bastida a partir del sègle V abans de Crist e acabada al començament del sègle XVII pr'amor de protegir las divèrsas dinastias de las atacas dels Huns, dels Mongòls, dels Turcs, e autres grops etnics nomadas que venián de çò qu'es actualament Mongolia e Manchória. Maitas muralhas, sonadas generalament coma la Granda Muralha de China, foguèron bastidas tre lo sègle V abans de Crist, que la mai famosa n'es la que se construiguèt entre 220 BC e 200 BC pel primièr Emperaire de China, Qin Shi Huang. Aquesta muralha se situava mai al nòrd que la fortificacion actuala construïda pendent la dinastia Ming, e sos vestigis son escasses.
La Granda Muralha es l'estructura pus longa del mond facha per l'òme. S'espandís sus un territòri immens (6352 km), del còl de Shanhai a la Mar de Bohai a l'èst, al limit entre "China proper" e Manchória (la China del nòrd-èst), a Lop Nur dins la part sud-èst de la region autonòma de Xinjiang Uygur. Dins sa pus granda partida, la muralha delimita a la gròssa la frontièra entre lo nòrd de China e la Mongolia interiora.