30px | Aqueste article es eissit d'un traductor automatic e fa besonh d'unas correccions de gramatica, d'ortografia e de sintaxi. |
</div>
Ubicacion d'Isla Decepcion a las Shetland del Sud L'Isla Decepcion aparten a l'archipèla de las Islas Shetland del Sud, en Antartida. Es situada al nòrd-oèst de la Peninsula Antartica e es lo principal volcan actiu de la conca de l'estrech Bransfield. Es un foguièr d'activitat sismica e volcanica de l'Antartida.
La Republica Argentina compren l'isla en lo Departament Balearas de l'Atlantic Sud dins la província de Tèrra del Fuòc, Antartida e Islas de l'Atlantic Sud, per Chile fan partida del Territòri chilen Antartic e pel Reialme Unit del Territòri Antartic Britanic, mas aquelas reclamacions son suspendudas en vertut del Tractat Antartic. Pingoïns sus l'Isla Decepcion Mancha de Neptun, intrada a la baia Foster En èsser la cresta d'un cratèr volcanic, sa forma es gaireben circulara, amb un diamètre mejan de 15 quilomètres; a 18 quilomètres de nòrd a sud e 16 quilomètres d'èst a oèst. La siá altitud maximala es de 540 mètres al Mont Pond, davant la caleta Pèndol. L'isla compren en son sen una granda baia nomenada Badia Foster, qu'a una dobertura estrecha d'aperaquí 150 m, nomenada "Mancha de Neptun", que la comunica amb l'exteriora.
La basa d'aquel volcan, que son erupcion generèt l'isla en periòde quaternari, se tròba a 850 mètres jol nivèl de la mar, amb un diàmetre de 25-30 km. Mai de 50% de l'isla es tampada per de glacièrs, mendres que los que cobrisson las islas vesinas, en qualques cases cobèrts pels piroclasts generats per las erupcions (glacièrs negres).
A baia Foster destacan las celèbras caletes Baleners, Pèndol, Telefòn e Primièr de Mai (o Urgidero Iquique). Entre las caletes Baleners e Pèndol i a una granda cala nomenada Bon Temps. A l'exterior de l'isla ressòrt la Punta Froilán (Macaroni Point), al nòrd-èst. La ròca Ravn es en l'intrada a la granda baia, que se dobrís al sud-èst.
Se tròban dins l'isla de nombroses estanhs termals. La temperatura de l'aiga de la baia Foster es fòrça superior a la de la mar a l'exteriora de l'isla.
Existís una legenda a prepaus de son nom; basicament, parlar del sentiment provocat en lo sieu moment per la cresença que i aviá de fabuloses tresaurs de piratas e de bocanièrs que, un còp ailà, apareguèron pas jamai. E mai se, aquò òc, lo verdader tresaur de l'isla es lo pòrt natural protegit dels vents e relativament temperat, que baleners e de caçaires de foques utilizèron pendent fòrça ans per crear una fòrça lucrativa activitat comerciala.
Lo nòrd-american Nathaniel Palmer, en venent de las Islas Malvinas, va recalar a Decepcion. L'actuala baia Foster foguèt nomenat pels nòrd-americanes Yankee-Harbor, nom posteriorament refusat. Lo 1820, lo almirall Fabian Gottlieb von Bellingshausen, contractat per Russia, visitèt aquela e d'autras islas del grop. Lo 1829, lo expedicionari Foster visitèt e estudiar l'isla, faguèt mesuraments pendulars e magnetics en març e en genièr a la caleta Pèndol. Lo 1839, lo tinent nòrd-american Charles Wilkes visitèt l'isla e i faguèt d'estudis d'estrategia naval. Aquel meteis an, lo francés Jules Dumont De Urville, amb los vaissèls Astrolabe e Zelee, va cartografiar l'isla.
Per decrèt suprèm, lo govèrn de Chile aprovèt lo 1906 los estatuts de la Societat Balenera de Magallanes -organizada per Adolfo Andresen e Pedro A. De Brupne-, que dempuèi l'an anterior aviá installat la siá basa d'operacions a Decepcion.
Lo 3 de febrièr de 1944, lo Reialme Unit establiguèt una basa permanenta dins l'isla, coma part de l’Operacion Tabarin. Lo 25 de genièr de 1948, Argentina installèt lo sieu Destacamento Naval Decepción. Lo 1955 s'inaugurèt a Caleta Pèndol la base chilenca Pedro Aguirre Cerda. Lo 1961 lo president de l'Argentina, Arturo Frondizi visitèt l'isla. Lo 1967 una violenta explosion volcànica obligar a l'evacuacion de las bases de chilencas, britanica e argentina.
I fonciona a l'ora d'ara la basa argentina Decepción e l'espanhòla Gabriel de Castilla. Totas doas son activas solament a l'estiu.
I a cinc zònas soslinhadas pel Tractat Antartic coma zònas d'especial interès scientific:
Los pingüins son fòrça abondius dins l'isla. Localizats sustot a la cara sud-oèst. Fondamentalament, lo pingüí de cara blanca, Pygoscelis antarctica, qu'ocupa la màger part de l'isla. Una de las aus comunas es lo pàgal subantàrtic (Stercorarius antarctica).
Lua error in Module:Coordinates at line 232: attempt to concatenate local 't' (a nil value).: Lua error in Module:Coordinates at line 232: attempt to concatenate local 't' (a nil value). Lua error in Module:Coordinates at line 232: attempt to concatenate local 't' (a nil value). S, 60° Lua error in Module:Coordinates at line 232: attempt to concatenate local 't' (a nil value). O / 62.917°S,60.617°O / -62.917; -60.617Lua error in Module:Coordinates at line 232: attempt to concatenate local 't' (a nil value).