Lo Mont Everest, apelat tanben Sagarmatha (nepalés: सगरमाथा) que significa 'cap del cèl' o Chomolungma, Qomolangma o Zhumulangma (en tibetan: ཇོ་མོ་གླང་མ), en chinés: 珠穆朗玛峰 Zhūmùlǎngmǎ Fēng) es la pus nauta montanha de la tèrra, que son som foguèt mesurat a 8848 m en dessus del nivèl de la mar. La montanha, que forma una part de la cadena d'Imalaia en Asia, es situada a la termièra entre la zona Sagarmatha en Nepal, e Tibet en China.
Lo nom Everest li foguèt balhat per Sir Anadrew Waugh, lo pergaire general britanic d'Índia, en onor del seu predecessor Sir George Everest.
La pus nauta montanha del mond atrai d'escalaires de totes nivèls, dels montanhòls mai experimentats als començaires obligats de pagar car un guida professional per poder capitar la pujada. La montanha, que pausa pas de dificultats tecnicas substancialas per la via normala, (d'autres uèit mila coma lo K2 o Nanga Parbat son fòrça mai malaisits), presenta totjorn de perilhs coma lo mal d' altitud, lo marrit temps e lo vent, mai que mai en dessus de 8000 m. dins çò qu'es apelat la zona de mòrt.
Lo mont Everest a doas vias de pujada principalas, l'arsta del sud-èst per Nepal e l'aresta de nòrd-èst per Tibet, aital coma fòrça autres itineraris. Dels dos camins principals, l'aresta del sud-èst es tecnicament pus aisida e es doncas l'itinerari mai frequentat. Foguèt lo causit per Edmund Hillary e Tensing Norgay en 1953 e lo primièr d'èsser estat reconegut entre los quinze itinerairis identificats en 1996. Pasmens, la decision d’empruntar aquesta primièra via es deguda a de rasons politicas e non pas a de causidas tecnicas pr'amor que la frontièra chinesa èra tancada als estrangièrs dempuèi 1949. Lo 20 d'agost de 1980, Reinhold Messner (Itàlia) foguèt lo primièr d'aténher lo som solet e sens oxigèn ni autre esplech suplementari. Empruntèt l'itinérari pus dificil del nòrd-oèst pel còl Nòrd de la facia nòrd e lo Grand Corredor. Realizèt tota la pujada sol pendent tres jorns a partir de son camp de basa a 6 500 mètres d’altitud.